Més que una Festa
Arreu del Mediterrani són molts els municipis que aprofiten la calidesa de l’estiu per celebrar, any darrera any i en honor d’alguna santedat, la seva festa major. Per les mateixes dates es repeteix el ritual. Totes les viles elegeixen unes dates significatives del seu calendari, que tradicionalment s’associen al santoral, per declarar oficialment que s’està de festa. Així, fins i tot s’institucionalitza quan toca divertir-se.
Aquesta tradició, d’arrels paganes mil·lenàries i que proporciona alegria al cos i a l’esperit de forma col·lectiva, ha servit històricament per afirmar un sentit de comunitat. Els vilatans vivien aquests dies amb una intensitat que el pas del temps i la modernitat han diluït. Era una de les poques ocasions anuals en que les famílies i els amics es retrobaven a l’entorn d’un bon àpat i el so de la música en viu. Però era quelcom més. Els actes lúdics i religiosos populars feien que la gent participés d’un sentit de germanor que ha desaparegut, d’un sentiment de pertànyer a una col·lectivitat que es reconeixia a si mateixa com a tal i que es projectava al llarg del temps.
Això temps ençà tenia sentit. La festa major era el motiu per reunir a les famílies i per a menjar molt. Evidentment els poders polítics i eclesiàstics aprofitaven l’ocasió per fer patent un determinat estil de vida i de comunicació, els comerços feien l’agost i es creava l’àmbit ideal per a festejar. Però avui dia té sentit una festa oficial municipal?. L’oferta és rica i variada, per a tots els públics. Les famílies i els amics si no es troben és perquè no ho desitgen de debò. El progrés de les comunicacions ha facilitat les relacions de les persones que volen retrobar-se, que per cert són cada dia menys, el concepte de família s’ha diversificat i la despersonalització defineix la nostra societat. I més que atipar-se el que es porta amb el bon temps és aprimar-se per entrar al bikini.
Tota mena de festes populars, incloses les de barris i carrers, un cop passada la febrada de la seva recuperació, es dilueixen. I és què per a molts, especialment els joves, cansen i avorreixen. A poc a poc es deixen de fer per la manca de civisme, de consciència social i fins i tot de negoci. Encara que sembli impossible, per alguns vilatans la festa passa com si res. Tanmateix, no es tracta només de quatre orquestres llogades per l’Ajuntament, millors o pitjors, ni de barraques associatives que intenten finançar les seves activitats, ni de pesats dinars familiars, ni de misses per a difunts que s’omplen de gent gran. Hauria de ser quelcom més profund en la nostra existència quotidiana. És sentir-se part d’una societat viva i engrescada que té al davant uns reptes impressionants com a col·lectivitat.
La festa major ha de ser útil per a potenciar la relació i la coneixença entre els veïns, els de tota la vida i que estan mesos sense veure’s, i els nous habitants que d’una forma massiva i descontrolada han decidit conviure amb nosaltres. Participar i col·laborar és lluitar contra la despersonalització i d’altra banda facilitar mecanismes d’integració, que bona falta ens fa. El cert és que cada dia costa més trobar personal disposat a col·laborar no només amb la festa, sinó amb qualsevol iniciativa que ens ajudi a sentir-nos poble. Vivim en una societat on tot el que no comporti una remuneració econòmica o una promoció personal està en franca i lamentable decadència. És temps de reflexionar vers el que som i el que volem ser.