Escapar de l’animalitat
El cervell és un quilo i escaig de cèl·lules i sucs neuronals tres vegades més gran que el dels nostres cosins evolutius, els primats. La seva regió més primitiva, el tronc del cervell, la compartim amb totes les espècies que tenen un sistema nerviós rudimentari i es troba a la part superior de la medul·la espinal.
Aquesta àrea no pensa ni aprèn, regula només les funcions vitals bàsiques com la respiració o les reaccions automàtiques que asseguren la simple supervivència. És el cervell dels rèptils.
Del tronc del cervell van sorgir els centres emocionals. L’arrel més primitiva de la nostra vida emocional radica en el lòbul olfactori. Fou un òrgan clau per a la supervivència. Un pocs estrats neuronals analitzaven les olors per a classificar-les (comestible o tòxic, sexualment disponible, enemic, aliment) i per ordenar al cos les accions a efectuar mitjançant el sistema nerviós (menjar, vomitar, aproximar-se, allunyar-se, caçar).
Amb l’aparició dels mamífers apareixen nous estrats neuronals que van envoltant el tronc del cervell. Aquesta part es denomina sistema límbic (del llatí limbus, que significa anell) i és el responsable del desig i de la ràbia, de l’amor o la por. L’evolució del sistema límbic proporciona dues eines revolucionàries: la memòria i l’aprenentatge, fet que afavoreix una presa de decisions més exitosa.
Fa uns cent milions d’anys el cervell dels mamífers fa un pas extraordinari, el desenvolupament del neocòrtex, uns nous estrats de cèl·lules del cervell que seran la base del pensament i dels centres que processen les dades registrades pels sentits. Es tracta d’un bulb de teixits replegats sobre si mateixos que configuren l’estrat superior del sistema nerviós. Apareix la consciència d’existència, la reflexió vers el sentiment, els sentiments sobre les idees, l’art, la cultura i la civilització.
Si les estructures límbiques generen sentiments com el plaer o el desig sexual, el neocòrtex i les seves connexions amb el sistema límbic estableixen, per exemple, el vincle entre la mare i el fill i el compromís de criar-lo. En les espècies sense neocòrtex, com els rèptils, l’afecte matern no existeix i els nounats poden ser devorats per sa mare.
La massa neta de neocòrtex en els humans anirà augmentant fent possibles més i més interconnexions neuronals entre el sistema límbic i el neocòrtex, més que qualsevol altre primat, fet que explica perquè som capaços de desplegar un ampli ventall de reaccions.
Però aquests centres superiors no governen la totalitat de la vida emocional, perquè els fets emocionals decisius apareixen en el sistema límbic. Això confereix als centres de l’emoció el poder de dominar el pensament i fins i tot d’actuar independentment. Així disposem de dues ments, la que pensa i la que sent, i actuen conjuntament. Les emocions alimenten les operacions racionals i aquestes ajusten les primeres.
Les emocions, doncs, són importants per a l’exercici de la raó. En la dansa entre els fets de sentir i pensar, l’emoció limita les nostres decisions. Així disposem de dos cervells i dues intel·ligències, la racional i l’emocional. Llavors el coeficient d’intel·ligència no és l’únic a tenir en compte, sinó també la intel·ligència emocional.
Característiques com la capacitat de motivar-nos, de controlar els impulsos, de regular els nostres estats d’ànim, d’evitar que l’angoixa o les fòbies interfereixin les nostres facultats racionals, o l’empatia, són aptituds importants en la societat d’avui.
Les persones educades emocionalment, les que governen adequadament els seus sentiments i els dels altres, gaudeixen d’una posició avantatjosa en tots els camps de la vida. Aquells, en canvi, que no saben controlar la seva vida emocional, es debaten en lluites internes constants que limiten les seves possibilitats d’èxit i felicitat.
Els educadors s’han preocupat per les deficients qualificacions dels alumnes i millorar el seu rendiment acadèmic, però no de l’analfabetisme emocional. Després els adults no tenen la capacitat de controlar els seus enuigs, d’escoltar, d’atendre, de comprendre, de reprimir els seus impulsos, de sentir-se responsables.
I es produeix una tendència a l’aïllament i al mal humor, la insatisfacció, la dependència, la solitud, l’angoixa, la manca d’afectivitat, la manca de concentració, el baix rendiment, els pensaments obsessius, els trastorns alimentaris, l’ús de la mentida, l’excés de justificació, la desconfiança. I augmenten la violència i la delinqüència, els homicidis, les violacions, els embarassos no desitjats, els suïcidis o la depressió.
La capacitat de no considerar exclusivament els nostres interessos obre camí a l’empatia, l’assumpció del punt de vista de l’altre. L’empatia ens acosta al respecte, l’altruisme i la compassió. Veure les coses des del punt de vista de l’altre ens permet transcendir els estereotips i esperona l’acceptació de les diferències i la tolerància.
La capacitat d’identificar, expressar i controlar els sentiments, l’habilitat de controlar els impulsos i posposar la gratificació, treballar la voluntat, la capacitat de manejar les sensacions de tensió i angoixa, aprendre a adoptar les millors decisions emocionals, identificar les diferents alternatives d’acció i les possibles conseqüències, o resistir les influències negatives, són habilitats indispensables per a la vida que esdevenen una vacuna universal per a tota mena de problemes.