El misteri de les ones
Potser és la seva immediatesa i continuïtat, potser els seus continguts, potser els seus professionals, potser la necessitat humana de companyia i comunicació, potser el misteri de qui ens parla. Però a casa, al llit, a la feina o al cotxe, ens informa i ens acompanya, ens entreté, ens diverteix, ens uneix a través de les ones. Sap evolucionar amb els temps i s’adapta als nous formats. I continua esdevenint un èxit.
Encara que sembli que només és cosa de dos, l’emissor i el receptor, la ràdio constitueix un servei col·lectiu essencial. Que important ha estat per a la normalització del nostre idioma i per a la supervivència cultural, per a la publicitat i per a les nostres empreses, per a l’esport i la música, que important ha estat per saber què passa al món i per a no sentir-nos mai sols. I què no dir de la ràdio i la nit. Què tenen aquests dos components que funcionen tant bé?.
La radiodifusió és la transmissió a distància de programes diversos mitjançant ones electromagnètiques. Després de proves experimentals a Barcelona, a finals de segle XIX, la primera emissió que es realitzà a Catalunya fou Ràdio Barcelona, el 1924, la primera de l’estat espanyol. Però junt amb Ràdio Catalana, creada el 1925, foren absorbides per Unión Radio de Madrid el 1926.
Avui Ràdio Barcelona pertany a la Societat Espanyola de Radiodifusió, la Ser. El 1929 començà un període de gran auge d’emissores radiofòniques arreu del Principat, i es creà Radio Associació de Catalunya, molt popular ja durant els anys trenta.
Durant el règim franquista no es pogué emetre novament en català fins als anys seixanta. Radio España Independiente, anomenada la ‘Pirenaica’ i de difícil recepció, era una emissora de lluita antifeixista i d’inspiració comunista que emetia en castellà per a Espanya des de 1941 i des de Moscou.
Escoltar-la comportava el perill de sancions i la confiscació de l’aparell, i hem sentit moltes vegades com els nostres avis l’escoltaven d’amagat com un petit exercici de resistència. Traslladat el seu centre emissor a Romania, va emetre amb continuïtat fins a la fi de la dictadura, i hi col·laboraren, entre molts altres, l’escriptora Teresa Pàmies o el polític Jordi Solé Tura.
Per l’altra banda, Radio Liberty, establerta a la platja de Pals el 1951, era una emissora nord-americana propietat del Comitè Nacional per a una Europa Lliure i destinada a la Unió Soviètica i l’Europa de l’Est. Després de la caiguda del Mur, el 1989, la seva continuïtat fou qüestionada i es transformà en un servei informatiu per aquella zona, però es tancà l’any 2001.
Ràdio 4, creada el 1976, fou la primera emissora que emeté íntegrament en català d’ençà 1939. Es multiplicaren les emissores locals i el 1983, constituïda la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, naixia Catalunya Ràdio, la ràdio pública del país, de gran èxit i líder d’audiència. I llavors es crearen els seus canals, com Catalunya Música, Catalunya Informació, Catalunya Cultura i la ràdio per Internet.
Mentrestant, Radio Associació de Catalunya i els seus canals (RAC1 o RAC105) esdevenen la primera emissora privada del país. També existeixen altres grans projectes de ràdio en català, com la COM o Flash FM, i franges horàries en aquest idioma de ràdios públiques i privades espanyoles, inserides en grans grups de comunicació.
La ràdio. Un invent fantàstic que ha servit per a la manipulació social i política, ideològica i religiosa. La ràdio. Un invent que ha creat grans grups empresarials, riquesa i ocupació. La ràdio. Un invent que en la més estricta intimat ens ha fet sentir connectats amb el món i les persones, informats i entretinguts. La radio. Què seria de les nostres vides i de la nostra història sense aquest petit-gran aparell?.