1 de set. 2011

Més que un Club
     Un luxe per una ciutat, per un país. Més d’un segle d’emocions i d’espectacle. Tradició esportiva, cultura futbolística en majúscules. I patriotisme. Victòria i derrota de Catalunya, selecció nacional, exèrcit d’un país, més que un club -encara-. Promoció i projecció nacionals. Llengua i cultura. De casa al món, universalitat. I un instrument d’integració impagable, valuosíssim.
    Una manera d’entendre la vida, un mètode filosòfic, un estat d’ànim. Un mirall del que volem ser i el valor de tenir valors. Un esperit de lluita, una voluntat de persistència i un bon parell d’ous. Coratge, força, lluita, passió, il·lusió, respecte, seny, talent, el sentit de les coses ben fetes. La venjança de la història i la dels que sempre la perden. Una fàbrica de somnis.
      Sentir els colors. Un escut prodigiós al cor. La Moreneta i la creu de Sant Jordi. I una nova religió. Campions. Els més grans. Llegenda, com els herois dels temps antics. Barça de les cinc copes i Barça de les sis copes. Les Orelludes i el regne d'Europa. Les manetes. Copes i més copes, ben amunt. Museu. Enveja i admiració diguin el que diguin les males persones.
     La premsa d’aquí i ai, la premsa d’allà. La màgia de la ràdio. Pantalles gegants, cerveses i abraçades, anònimes. Eufòria desfermada, senyeres i petards. Visca el Barça i Visca Catalunya. Canaletes, Plaça Catalunya, Arc de Triomf i totes les altres places. Penyes i càntics. Voti, voti, voti. Olelé, Olalà, ser del Barça és el millor que hi ha. Rues i festa, llàgrimes de col·lectiva felicitat. Camp Nou, cent mil. Arreu, milions.
     Un crit valent i un nom que el sap tothom. Són molts anys plens d’afanys i molts kilòmetres. El soci i la culerada. Els ulls dels infants i la memòria dels que ja no hi són. Patiment, molt patiment, sempre. La mare que els va parir. Però el Barça i el futbol et torna el que li dónes, tard o d’hora. I ens fa més grans a tots.
     Gràcies. Un referent, cultura de Masia, cultura de país. Dignitat. Hem caigut, ens hem aixecat, hem tornat a caure, ens hem tornat a aixecar. I ho farem tantes vegades com calgui. El meu país és tan petit... però que gran que pot arribar a ser, tant si es vol com si no es vol. Barça, Barça, Barça. La victòria d’un poble.