La lògica del cargol
El decreixement és un corrent de pensament favorable a la disminució controlada de la producció econòmica per a un nou equilibri entre l’home i la natura. La bioeconomia tracta d’abandonar l’objectiu de créixer per créixer qüestionant la capacitat del model neoliberal de produir més benestar, ja que ha desembocat en un sistema especulatiu generador de repetides crisis que beneficien a uns pocs a costa de les classes populars i del medi ambient.
Els principis del decreixement són el consum racional, l’eficiència, la moderació, la cooperació, la durabilitat i el reconsiderar els instruments d’anàlisi de l’economia. Pot basar-se el funcionament de l’economia en un conjunt de xifres, sovint fraudulentes, que només mesuren el conjunt de bens i serveis que una societat és capaç de produir o d’adquirir?. És aquest un bon termòmetre per a comparar el benestar veritable de la població, el seu grau de seguretat i felicitat, el seu nivell cultural i educatiu, la conservació dels seus ecosistemes?. Poden unes dubtoses agències de qualificació decidir la nostra categoria i condicionar el nostre futur?.
La qualitat de vida no ha d’estar necessàriament relacionada amb un augment indefinit del consum com a objectiu de l’activitat econòmica i del desenvolupament, sinó a la satisfacció de les necessitats humanes: subsistència, protecció, llibertat, participació, justícia, oci, treball, identitat. Les energies renovables i la nova tecnologia poden desenvolupar substituts dels recursos que ara es malmeten.
Les economies desenvolupades han contret amb el tercer món un seguit de deutes històrics a nivell econòmic i social, tant pel que fa a la importació de recursos com de mà d’obra. Això ha impactat en les condicions i estils de vida, en la salut i en les cultures tant d’uns com d’altres, originant uns importants moviments migratoris.
Igualment s’estima que en l’actualitat caldrien entre tres i vuit planetes més com el nostre per a que tota la població mundial assolís el nivell de vida europeu. Això hauria de comportar necessàriament la desaparició de recursos naturals. El que proposa el decreixement, el símbol del qual és la figura del cargol, és anticipar-se a aquesta situació i canviar el model productiu. En aquest sentit, desenvolupament i sostenibilitat serien incompatibles i encara més, s’afirma que l’actual sistema econòmic s’oposa als valors humans.
Es dibuixa un sistema basat en vuit pilars o ‘model de les 8 R’: revaluar (substituir els valors individualistes i consumistes per valors humanistes), reconceptualitzar (nova visió dels conceptes d’estil de vida i qualitat de vida), reestructurar (canviar el sistemes de producció en base a la ecoeficiència), relocalitzar (autosuficiència local per evitar els grans fluxos i generalitzar el benestar), redistribuir (en relació al repartiment de la riquesa), reduir (un estil de vida més senzill), reutilitzar i reciclar (allargar el temps de vida dels productes).
Per aconseguir aquests canvis es proposen mesures com reduir el flux planetari de recursos materials i energètics, passar d’una agricultura intensiva a una agricultura biològica a escala local, respectuosa amb la regeneració natural i la salut, i acabar amb la dependència del petroli i de la resta de combustibles fòssils.
També concebre els productes industrials com a bens durables i no de consum, tenint en compte el seu reciclatge, intercanviar coneixement i tecnologia entre tots els països, establir mecanismes de compensació per pal·liar els efectes adversos de l’emissió de gasos contaminants i l’acumulació de residus tòxics.
Es proposa produir menys i millor, és a dir, la reducció de la jornada laboral i un millor repartiment del treball, evitant la producció d’una gran varietat de productes fràgils i devoradors d’energia. Això sí, l’oci no ha de ser sinònim de consum. Igualment la prohibició de privatitzar serveis públics essencials, la regulació del mercat per evitar la concentració (multinacionals) i l’especulació.
Es debat la limitació de la publicitat, democratitzar la propietat dels mitjans de comunicació, permetre l’autogestió, anivellar les condicions de salut, acabar amb la dependència econòmica i cultural i refer una història protagonitzada per la colonització, el desenvolupament especulatiu i la globalització. Es tracta de retrobar les identitats culturals perdudes i les tradicions pròpies.
El descontentament i la desigualtat han generat, històricament, episodis molt traumàtics d’alts costos humans, amb revolucions i règims de tot tipus. Està en les nostres mans, aquesta vegada, evitar-ho. Les condicions i la tecnologia per aconseguir-ho hi són. Només falta consciència social, pedagogia, consens i voluntat política, i el més difícil, tombar uns immensos interessos econòmics. Molta feina i poc temps.