1 de març 2012

Kim
   Rudyard Kipling, nascut a Bombai el 1865 i fill del conservador del museu de Lahore, s'educà a Anglaterra com el seu personatge literari, Kim. No ens podem pas quedar amb els dots narratius i estilístics de l'autor, amb la seva capacitat per a la descripció o amb les intencions de generar una literatura per a joves.
      Kim, un orfe d'origen irlandès nascut a l’Índia, que després resultarà ser fill d’un soldat de l'exèrcit britànic, iniciarà en companyia d'un vell lama tibetà un viatge fascinant per les interioritats d'aquell immens país, alhora que s'instrueix com agent secret dels serveis d'espionatge de sa majestat. És un clàssic de la literatura de viatges i del que s'ha denominat ‘literatura de l'Imperialisme’.
     Els primers anys de Kipling foren intensos, suggestius, misteriosos. Però els seus pares l'enviaren a Anglaterra per educar-lo. Foren uns anys molt durs i nostàlgics per aquell paradís perdut que significava l’Índia. Hi retornà el 1882 per iniciar una carrera periodística i d’autor de contes.
     Tanmateix, el 1889 s’instal·là definitivament a Anglaterra i publicà poesia i diverses novel·les. Les seves obres més conegudes foren les recreades a la seva Índia natal, com El Llibre de la Jungla, el 1894, i Kim, el 1901. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1907 i morí el 1936.
     Kipling i els seus personatges són un producte de l'Era dels Imperis. I de fet aquest és el seu valor històric. Si només tenim en compte que l'objectiu de Kim és esdevenir un brillant servidor de la corona, que un dels fils conductors de la novel·la és la seva instrucció i les aventures d'espies, i que es pretén sotmetre els regnes sobirans que conspiren contra l'Imperi, podríem qualificar d'imperialista la seva narració.
     Observem com són els avantatges de la raça paterna el que acaben fent de Kim d’un dominat a un dominador. És la descoberta de la nacionalitat allò que el reconverteix. Si algú es pregunta quina és la força del nacionalisme i de l'imperialisme, que comprovi els efectes d'un tros de paper quan és una partida de naixement.
     Però les contradiccions de l'autor són les de Kim. Kim és la compenetració de dues races, la dominada i la dominant. La seva llengua natural d'expressió i de pensament és la indostànica, i és un xicot d'aspecte i de cultura del país, però la seva personalitat és doble. A voltes mostra actituds racionalistes europees i a voltes la picardia, la desconfiança i el misticisme del seu costat oriental. Kipling selecciona els millors aspectes de les dues cultures per configurar la cultura del qui és producte del contacte.
     E.W. Said afirma que els fets narrats a Kim no tindrien sentit sense la discrepància que comporta la mateixa experiència de l'Imperi. És semblant al que un antropòleg occidental sent quan ha d'observar una realitat diferent i més dèbil. És la contradicció entre el desig humà i científic d'entendre l'altre en un context de domini.
     Kim és sempre un home lliure però predestinat per la nacionalitat. El destí, predit a les estrelles, fa que Kim retrobi el regiment del seu pare. Però en té una altra de casa: el mercat i la carretera. Dues pàtries, dues personalitats. El lama l’intentarà introduir en un altre camí de salvació, que no és només una altra religió sinó tota una filosofia de vida. Una filosofia que sempre apareix distinta a l'occidental.
      Kipling, com Kim, volen ser alhora britànics i indis. L'escola no pot modificar la seva natura íntima, i Kim desitja que arribin les vacances per tornar amb el lama a la carretera, s'oblida per complet de l'idioma anglès i força una transformació física per tornar a ser un indi de casta inferior. Torna a la carretera per cercar el destí del lama, que es troba a les Muntanyes. Però al mateix temps el seu deure de britànic el porta a resoldre un cas. Kim no abandona mai al seu mestre però tampoc l’espionatge. I a la fi triomfa la Gran Bretanya i el lama troba el seu Riu. Els dos personatges es completen.
     L'Era dels Imperis és l'accepció que E.J. Hobsbawm utilitza per definir el període transcorregut entre 1875 i 1914, en el qual els països europeus inicien una expansió territorial, econòmica i cultural sense precedents. Les grans potències occidentals, aprofitant la seva superioritat tècnica i militar, van explorar i conquerir territoris a tots els continents i van exportar homes, capitals, productes i ideologies a tot el planeta. Comportà l'expansió del capitalisme i els seus efectes, així com de la cultura i la civilització occidentals.
     Algunes qüestions referents a l'Imperialisme haurien de formar part de l'estudi de la literatura. És precisament el fet que l'obra i l’autor siguin coetanis amb el període descrit el que proporciona als historiadors una font suplementària d'anàlisi. No ha de ser mai una font substitutòria, però pot esdevenir un testimoni que ens aporti altres visions.
     En l’actualitat la immigració capgira l’efecte del contacte. Inversament, són moltes les persones d’altres cultures i religions que penetren dins el nostre món. I moltes d’aquestes, sobretot les noves generacions, tampoc acaben identificant-se ni amb el país d’origen ni amb el d’acollida. És la mateixa contradicció.