Kim
Rudyard Kipling, nascut a Bombai el 1865 i fill del
conservador del museu de Lahore, s'educà a Anglaterra com el seu personatge
literari, Kim. No ens podem pas quedar amb els dots narratius i estilístics de
l'autor, amb la seva capacitat per a la descripció o amb les intencions de
generar una literatura per a joves.
Kim, un
orfe d'origen irlandès nascut a l’Índia, que després resultarà ser fill d’un
soldat de l'exèrcit britànic, iniciarà en companyia d'un vell lama tibetà un
viatge fascinant per les interioritats d'aquell immens país, alhora que
s'instrueix com agent secret dels serveis d'espionatge de sa majestat. És un
clàssic de la literatura de viatges i del que s'ha denominat ‘literatura de
l'Imperialisme’.
Els
primers anys de Kipling foren intensos, suggestius, misteriosos. Però els seus
pares l'enviaren a Anglaterra per educar-lo. Foren uns anys molt durs i
nostàlgics per aquell paradís perdut que significava l’Índia. Hi retornà el
1882 per iniciar una carrera periodística i d’autor de contes.
Tanmateix, el 1889 s’instal·là definitivament a Anglaterra i publicà
poesia i diverses novel·les. Les seves obres més conegudes foren les recreades
a la seva Índia natal, com El Llibre
de la Jungla, el 1894, i Kim,
el 1901. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1907 i morí el 1936.
Kipling
i els seus personatges són un producte de l'Era dels Imperis. I de fet aquest
és el seu valor històric. Si només tenim en compte que l'objectiu de Kim és
esdevenir un brillant servidor de la corona, que un dels fils conductors de la
novel·la és la seva instrucció i les aventures d'espies, i que es pretén sotmetre
els regnes sobirans que conspiren contra l'Imperi, podríem qualificar
d'imperialista la seva narració.
Observem
com són els avantatges de la raça paterna el que acaben fent de Kim d’un
dominat a un dominador. És la descoberta de la nacionalitat allò que el
reconverteix. Si algú es pregunta quina és la força del nacionalisme i de
l'imperialisme, que comprovi els efectes d'un tros de paper quan és una partida
de naixement.
Però les
contradiccions de l'autor són les de Kim. Kim és la compenetració de dues
races, la dominada i la dominant. La seva llengua natural d'expressió i de
pensament és la indostànica, i és un xicot d'aspecte i de cultura del país,
però la seva personalitat és doble. A voltes mostra actituds racionalistes europees
i a voltes la picardia, la desconfiança i el misticisme del seu costat
oriental. Kipling selecciona els millors aspectes de les dues cultures per
configurar la cultura del qui és producte del contacte.
E.W.
Said afirma que els fets narrats a Kim no tindrien sentit sense la discrepància
que comporta la mateixa experiència de l'Imperi. És semblant al que un
antropòleg occidental sent quan ha d'observar una realitat diferent i més
dèbil. És la contradicció entre el desig humà i científic d'entendre l'altre en
un context de domini.
Kim és
sempre un home lliure però predestinat per la nacionalitat. El destí, predit a
les estrelles, fa que Kim retrobi el regiment del seu pare. Però en té una
altra de casa: el mercat i la carretera. Dues pàtries, dues personalitats. El
lama l’intentarà introduir en un altre camí de salvació, que no és només una
altra religió sinó tota una filosofia de vida. Una filosofia que sempre apareix
distinta a l'occidental.
Kipling, com Kim, volen ser alhora britànics i indis. L'escola no pot
modificar la seva natura íntima, i Kim desitja que arribin les vacances per
tornar amb el lama a la carretera, s'oblida per complet de l'idioma anglès i
força una transformació física per tornar a ser un indi de casta inferior.
Torna a la carretera per cercar el destí del lama, que es troba a les
Muntanyes. Però al mateix temps el seu deure de britànic el porta a resoldre un
cas. Kim no abandona mai al seu mestre però tampoc l’espionatge. I a la fi
triomfa la Gran Bretanya i el lama troba el seu Riu. Els dos personatges es
completen.
L'Era
dels Imperis és l'accepció que E.J. Hobsbawm utilitza per definir el període
transcorregut entre 1875 i 1914, en el qual els països europeus inicien una
expansió territorial, econòmica i cultural sense precedents. Les grans
potències occidentals, aprofitant la seva superioritat tècnica i militar, van
explorar i conquerir territoris a tots els continents i van exportar homes,
capitals, productes i ideologies a tot el planeta. Comportà l'expansió del
capitalisme i els seus efectes, així com de la cultura i la civilització
occidentals.
Algunes
qüestions referents a l'Imperialisme haurien de formar part de l'estudi de la
literatura. És precisament el fet que l'obra i l’autor siguin coetanis amb el
període descrit el que proporciona als historiadors una font suplementària
d'anàlisi. No ha de ser mai una font substitutòria, però pot esdevenir un
testimoni que ens aporti altres visions.
En
l’actualitat la immigració capgira l’efecte del contacte. Inversament, són
moltes les persones d’altres cultures i religions que penetren dins el nostre
món. I moltes d’aquestes, sobretot les noves generacions, tampoc acaben
identificant-se ni amb el país d’origen ni amb el d’acollida. És la mateixa
contradicció.