1 de set. 2012

La mare dels ous
     L’empresariat ha deixat de considerar al treballador com un valor preuat per a considerar-lo un cost del sistema productiu. Això deixa de dignificar el treball i el treballador. La filosofia de la flexibilitat ha trastocat la gestió empresarial fins al punt d’esdevenir, com demostren refutats economistes, contraproduent. No és possible una bona qualitat de vida sense una bona qualitat del treball, que a la llarga és la que genera més garantia de prosperitat per a tot el conjunt.
      La democràcia política sense la democràcia econòmica no és possible ni real. Ha fet estralls aquella premissa neoliberal de que les empreses només funcionen no si guanyen diners, sinó si guanyen molts diners. És la tesi de la maximització de beneficis, una doctrina que ha fet minvar la qualitat del sistema productiu i que qüestiona la seva estabilitat i per tant, la seva viabilitat.
       El control estricte de la política de costos en un món desigualment competitiu és altament recomanable, però la competitivitat exitosa es basa en parts iguals en capacitat tècnica i capacitat humana. La millor empresa és certament la que té la millor tecnologia, però també la que disposa de la millor qualificació professional, la que té un personal motivat i ben retribuït, respectat en les seves necessitats, compromès amb l’èxit d’un projecte.
     Només així podrà desenvolupar al màxim totes les seves capacitats i potencialitats, fet que redunda de veritat en l’augment del benefici. Una producció de riquesa socialment més justa i efectiva, més sòlida i també més decent. És per això que ens calen empresaris professionals i ben formats, tècnica i humanament. Personal capacitat no només per a la gestió empresarial, sinó també per a la complexitat que representa la gestió del grup humà.
      Sense l’existència de capacitat adquisitiva i d’una renda familiar disponible digne el sistema capitalista no rutlla, per molt que alguns s’enriqueixin molt i molt de pressa. Llavors les crisis es succeeixen amb més o menys intensitat. Sense diners no hi ha mercat, i la millor inversió és la que en garanteix l’accés. És tan simple com comprendre que quan més i millor estigui distribuïda la riquesa, més se’n genera.
     Un sistema productiu sense un treball digne no és propi de denominar-se, econòmica, social i moralment, desenvolupat. I tampoc democràtic, ni per tant, capacitat per a garantir l’estabilitat, la pau, el benestar col·lectiu i la possibilitat de reproduir-se.