L’altre paradís
Rere les verdes valls i les altes muntanyes, els poblets de pessebre,
els rellotges i els formatges, s’hi amaga des de fa molt temps una gran
vergonya. Ja ho era en temps dels nazis, per això Suïssa es mantingué neutral i
no fou ocupada.
Polítics i empresaris corruptes de tot el món, dictadors, traficants,
estafadors i tota mena de màfies, tenen a Suïssa un altre paradís, aquest cop molt
terrenal. És per això que l’estat alpí no forma part d’organitzacions
polítiques internacionals, tot i tenir-ne moltes de les seves seus. Aquest fet
ja és molt contradictori.
L’exemple helvètic l’han seguit petites illes i microestats d’arreu del
planeta, en un artifici de legalitat que s’ha tolerat internacionalment. No hem
d’anar pas gaire lluny. Abans a Andorra s’hi anava a comprar i a esquiar.
Després tingué uns altres atractius.
En un doble joc, els estats perfeccionen els seus sistemes contributius
i la persecució del delicte fiscal, un frau que malmet la tresoreria pública i
que perjudica el conjunt de la ciutadania. Però les classes mitjanes i populars
es veuen més fiscalitzades que les classes altes. Resulta que en moltes
ocasions els qui més tenen són, en proporció, els qui menys paguen. I al damunt
són els que més evadeixen.
Avui el diner es mou electrònicament amb rapidesa i sense fronteres. Les
legislacions possibiliten les amnisties fiscals, les prescripcions dels
delictes, els indults, les condonacions i les constitucions d’entramats de
societats fantasmes que permeten l’evasió sense rastre. Altres, i a títol
individual, practiquen l’esport de l’evasió d’una forma molt més prosaica.
Però la documentació bancària existeix. Quan desaparegui el secret
bancari, sigui legalment i gràcies a una voluntat ciutadana d’una altra
democràcia, o sigui gràcies a altres mètodes més o menys sofisticats, es podran
fer públiques les llistes. Ja han succeït casos d’afloraments gràcies a hacquers
antisistema, pressions externes d’estats decents i actes vandàlics d’empleats.
Suposadament, hi ha involucrats polítics locals i nacionals, caps
d’estats i de governs, militars, membres de famílies reials, banquers, actors i
cantants, esportistes, empresaris, professionals liberals, fins i tot
eclesiàstics. Inclús personatges il·lustres, propers i coneguts, que es mostren
públicament com un exemple de comportament.
Si es vol lluitar de debò contra la corrupció cal l’abolició del paradís
fiscal. Primer per a desemmascarar a un munt de grans i petits defraudadors,
caigui qui caigui. I després per permetre un control efectiu de la circulació
del capital i de la conformació dels patrimonis. Com sempre és qüestió de
voluntat política i de pressió social.