El mite del creixement
Usem conceptes que ens creiem sense qüestionar-los, com els de
llibertat, democràcia o creixement econòmic. Des de fa dos segles participem
d'una visió molt interessada d’aquesta idea, en base a un concepte sagrat de
‘progrés’ vàlid per a tot el món i tots els temps. Un model de creixement únic
que és el que imposa el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i les
democràcies neoliberals.
Ara resulta que aquests filòsofs han de fer compatible, si és que això
és possible, el seu concepte de creixement amb el de l’austeritat, per evitar
un col·lapse que ja s’ha produït. Qui n’està pagant de nou les conseqüències,
sense ser-ne responsables?.
La distancia entre rics i pobres és cada cop major i això afecta
negativament el poder adquisitiu, la capacitat de consum i la sostenibilitat
dels mercats. I les crisis cícliques del capitalisme es reprodueixen amb més
intensitat per la manca de redistribució i de regulació efectives.
S'han de tenir en compte les decisions dels individus i el seu grau de
sensibilitat econòmica. Tot això desapareix quan es redueix el concepte de
creixement econòmic a una xifra. Quins són els factors que fan de veritat
distribuir la renda?. Com hi intervé la planificació política i la
conflictivitat social?. D’altra banda, com mesurar el grau de sofriment humà i
les conseqüències socials d’aquest sistema?.
Necessiten alternatives per veure de prop les diferències socials. Cal
recuperar el concepte de mode de producció però en la seva forma originària,
aquella que observa com els homes es dominen i es condicionen els uns als
altres. I dibuixar un concepte de benestar molt més ampli i autèntic, que
tingui en compte factors socials i culturals. Es tracta de repensar-lo per a
que veritablement ens realitzi com a éssers humans.
Centrar-nos només en els estats i les seves macromagnituds, i en les
empreses de qualificació, no ens explica res dels grups socials que
protagonitzen els processos històrics, la realitat de la seves condicions de
vida, sistemes de valors i comportaments.
Tornarem en aquesta ocasió a repetir els errors del passat, amb tots els
seus morts i sofriments?. Ens creurem de nou uns mots que ens condueixen sempre
a la mentida, la injustícia i la tragèdia?.