Un fantasma que recorre el món
L'extrema dreta, com en tots els períodes de crisi, amenaça de nou. En
forma de partit o de corrent, i d’accions violentes d’individus aïllats o grups
organitzats, ressorgeix en diverses formes. Però té unes característiques
comunes que l’identifiquen.
L’extrema dreta parteix de la Revolució Francesa de 1789. Són els
contra-revolucionaris, els legitimistes, els nostàlgics de l’Antic Règim. Però
des dels anys trenta de segle XX, a l'ombra de Mussolini i Hitler, s'inventa
una altra extrema dreta. Més que restaurar la monarquia, apel·larà a la
formació d'un nou ordre polític i social.
La I Guerra Mundial ja havia esbossat una mena d'estat totalitari:
concentració dels poders polítics, mobilització psicològica dels ciutadans,
enquadrament dels treballadors, censura, unitat d'acció i de pensament, tot un
país bolcat a un únic objectiu.
L'extrema dreta esdevé des de llavors una complexa galàxia:
contra-revolucionaris, antiliberals, integristes religiosos, nazis, feixistes,
populistes, ultranacionalistes, antisemites, anticomunistes, antidarwinistes,
racistes i xenòfobs de tota mena.
L'extrema dreta s’obsessiona per l'autoritat i per un fort cap d'estat.
És la traducció política d'una actitud psicològica de gust per l'ordre i
l'autoritarisme, però confós amb un desig d’homogeneïtat. La democràcia liberal
és assimilada a un règim de desordre, ja que permet els conflictes oberts, els
canvis de majoria, el dret d'oposició.
La desfeta dels feixismes al 1945 comporta la desaparició d’aquests
règims, però no de la seva ideologia. En els períodes de calma els trobem
recollits en la nostàlgia i la fidelitat. En els de crisi, com el període
d'entreguerres o l’actual, reneixen amb força amb les seves solucions d'ordre
dissolvents de la democràcia parlamentària.
L'enemic interior és el polític, sempre corrupte, l’intel·lectual, hereu
dels il·lustrats, que ha promogut l'individu sobre la societat orgànica. És el
revolucionari, que ha volgut instaurar una igualtat fictícia entre homes
'naturalment no iguals'. És el liberal, que ha permès la dissolució de les
costums, l'autoritat paternal i la família. És el món modern, que ha destruït
el vell ordre. És la por a la llibertat, mare dels canvis i del progrés.
L’extrema dreta fomenta l’esperit de revenja, s'agita per unes fronteres
nacionals, un passat històric, unes tradicions en comú. En la seva 'revolució
nacional' s’inculca l’ordre i l’homogeneïtat, la depuració dels funcionaris i
l’aniquilació dels antics responsables. Existeix una obsessió per l'enemic
interior, la voluntat d'exclusió i la necessitat imperiosa d'un redreçament
moral al seu gust.
L'educació de la joventut és prioritària. El cos de professorat ha de
ser depurat. Es crea un servei militar per adoctrinar els joves, una nova elit
dirigent creant escoles superiors de quadres. En l'organització de la indústria
es planteja el corporativisme, rebutjant la lluita de classe i el liberalisme.
Es valora la pagesia, les seves virtuts ancestrals, el seu arrelament
territorial. Es rebutja l'industrialisme i el capitalisme dut per les
revolucions burgeses, així com la seva reacció, el comunisme.
Per a l'enquadrament de la població es crea un partit únic.
L'administració pren el comandament sense contrapoders. L'estat estén arreu el
seu control. Es vol l’augment de la repressió política i social, l’ampliació
d'acció de la policia, l’afecció dels funcionaris, mesures judicials
retroactives d’ajusticiament i el control absolut de la premsa.
L'ordre natural imposa la
primacia de la societat sobre l’individu. L'individualisme comporta l'anarquia.
Es nega la idea de la igualtat 'natural' dels homes. Es pretén una societat
governada per les elits socials i professionals.
Es condemna el liberalisme cultural i es fomenta una 'revolució
cultural'. S’endega una croada moralitzadora en una societat on hi ha uns clars
rols masculins i femenins. Es persegueix i es castiga, sovint hipòcritament,
l'adulteri, el divorci, l’avortament i la homosexualitat. La protecció de la
família, entesa tradicionalment, és una prioritat.
L’extrema dreta preconitza l'exclusió i el rebuig al ‘model
d'assimilació democràtic'. Un dels aspectes notoris és la persecució de
l’estranger. Dominada per un sentiment de crisi política i moral, les
impotències interiors alimenten les pors, els dubtes i els ressentiments.
Existeix una xenofòbia extrema i violenta que denuncia una invasió. I una altra
de menys conscient, feta de clixés i perjudicis, desconfiança i ignorància.
La propaganda antisemita dels anys trenta acusava als jueus de ser els
propietaris de l'or i la riquesa, gestors de l'economia a l'ombra, un agent
revolucionari destructor de l'estat, de l'ordre i la moralitat. Se’ls acusava
de no ser patriotes, de ser inassimilables, de ser només regits per la seva
solidaritat interna, causant de tots els desequilibris.
Són els arguments que es traslladen ara a tots els estrangers i en
general als diferents. S'acaba amb la tradició republicana i democràtica fundada
en el principi d'igualtat, del refús de la distinció en nom de la raça, color,
religió o condició.
Els períodes de crisi comporten pors i inseguretats, i solucions fàcils
però falses. Cal que analitzem correctament i amb profunditat les causes de la
crisi occidental i dels problemes actuals del món. Només llavors trobarem
respostes certes i solucions justes.