1 d’oct. 2013

Cadenes de llibertat
     Sembla un contrasentit, però té un poder simbòlic i estètic magnífic. Cadena és un mot polisèmic que si bé pot ser metàfora d’esclavatge i d’opressió, també ho pot ser d’alliberament. És així quan la cadena la formen voluntàriament éssers humans de totes les edats i condicions, units física i emocionalment. Llavors esdevé un exercici de gran força expressiva, d’unió i de convicció.
     Si aquesta cadena travessa un país de punta a punta amb centenars de milers d’ànimes anònimes, en una manifestació festiva de més de quatre-cents kilòmetres, sense cap incident, amb una organització perfecta, sense anar en contra de ningú, esdevé un exemple internacional de mobilització pacífica i compromís cívic. I així ho han reconegut el mitjans de tot el món i també les cancelleries de bona part dels estats. De fet, aquest era l’objectiu i els ciutadans s’ha demostrat que n’eren molt conscients.
      Els tres països bàltics es van unir d’aquesta forma el 1989 amb l’esperança de deslliurar-se de l’imperi soviètic. Semblava impossible, semblava una quimera, però ho van aconseguir. Sense fressa, sense violència. Només amb la força de la raó i de la justícia. I aquest és el nostre exemple i el nostre mateix esperit. S’anomena 'the catalan way', un moviment pacífic, democràtic i cívic, que sens dubte esdevindrà un referent per altres processos futurs d’aquesta mena.
    Igualment una cadena esdevé un exercici d’organització i coordinació impressionant. I en aquest sentit cal ressaltar que la tasca articulada per l’ANC ha estat titànica. Amb els pocs recursos de que ha disposat ha fet un treball excel·lent, a l’alçada de les nostres possibilitats, perspectives i capacitats. Ha estat un èxit històric en tots sentits. I és què aquesta mena de processos només tenen èxit de veritat si parteixen de la societat civil.
      Han de ser els moviments socials els que han de generar els seus líders i no a la inversa, per tal de garantir-ne la viabilitat. Els polítics poden articular-nos, representar-nos, acompanyar-nos. Però en el societats madures i democràtiques són les majories les que decideixen. La nostra grandesa és la nostra voluntat. Hem decidit poder votar. I votar per dir que sí. Volem ser lliures per sentir-nos respectats, realitzats i intentar viure millor. I no hi ha una forma més bonica d’aconseguir-ho.