Cadenes de llibertat
Sembla un contrasentit, però té un poder simbòlic i estètic magnífic.
Cadena és un mot polisèmic que si bé pot ser metàfora d’esclavatge i
d’opressió, també ho pot ser d’alliberament. És així quan la cadena la formen
voluntàriament éssers humans de totes les edats i condicions, units física i
emocionalment. Llavors esdevé un exercici de gran força expressiva, d’unió i de
convicció.
Si aquesta cadena travessa un
país de punta a punta amb centenars de milers d’ànimes anònimes, en una
manifestació festiva de més de quatre-cents kilòmetres, sense cap incident, amb
una organització perfecta, sense anar en contra de ningú, esdevé un exemple
internacional de mobilització pacífica i compromís cívic. I així ho han
reconegut el mitjans de tot el món i també les cancelleries de bona part dels
estats. De fet, aquest era l’objectiu i els ciutadans s’ha demostrat que n’eren
molt conscients.
Els tres països bàltics es van
unir d’aquesta forma el 1989 amb l’esperança de deslliurar-se de l’imperi
soviètic. Semblava impossible, semblava una quimera, però ho van aconseguir.
Sense fressa, sense violència. Només amb la força de la raó i de la justícia. I
aquest és el nostre exemple i el nostre mateix esperit. S’anomena 'the catalan way', un moviment pacífic, democràtic i cívic, que sens dubte esdevindrà un
referent per altres processos futurs d’aquesta mena.
Igualment una cadena esdevé un exercici d’organització i coordinació
impressionant. I en aquest sentit cal ressaltar que la tasca articulada per
l’ANC ha estat titànica. Amb els pocs recursos de que ha disposat ha fet un
treball excel·lent, a l’alçada de les nostres possibilitats, perspectives i
capacitats. Ha estat un èxit històric en tots sentits. I és què aquesta mena de
processos només tenen èxit de veritat si parteixen de la societat civil.
Han de ser els moviments socials els que han de generar els seus líders
i no a la inversa, per tal de garantir-ne la viabilitat. Els polítics poden
articular-nos, representar-nos, acompanyar-nos. Però en el societats madures i
democràtiques són les majories les que decideixen. La nostra grandesa és la
nostra voluntat. Hem decidit poder votar. I votar per dir que sí. Volem ser
lliures per sentir-nos respectats, realitzats i intentar viure millor. I no hi
ha una forma més bonica d’aconseguir-ho.