L’estudi històric del
creixement
L’estudi de la renda sovint fa referència a una abstracció basada en un
model, i no pas a realitats socials i econòmiques concretes, com qui
s'enriqueix i qui no, en quines condicions es treballa, quin és el grau
veritable de benestar social de cada època.
El concepte de creixement econòmic no ha estat vist sempre igual. Des de
fa dos segles, tanmateix, participem d'una visió optimista de l'evolució
econòmica. El canvi tècnic i el capitalisme semblen garantir el futur, en base
a un concepte sagrat de ‘progrés’. Un progrés entès d’una única manera i vàlid
universalment.
Els anys posteriors a la II Guerra Mundial han vist triomfar el concepte
de creixement econòmic. Els economistes, encapçalats per Rostov, construïren un
model de creixement per fases únic i
aplicable a tots els temps i societats. I és el model que ha imposat el Fons
Monetari Internacional, sovint amb resultats desastrosos.
Enlluernats amb aquesta metodologia, es creia per exemple que durant la
baixa Edat Mitjana l'elevada mortalitat era beneficiosa a la llarga pel
creixement econòmic, atès que l'acumulació de riqueses en poques mans conduïa
al creixement econòmic. I persisteix el mite de que el creixement dispersa les
diferències socials. Però és anacrònic utilitzar aquest concepte en períodes
anteriors a la Revolució Industrial, ja que no existia el mateix comportament
econòmic.
Va triomfar la idea de que si els salaris eren baixos, els empresaris
tindrien més capital per invertir i a la llarga se’n beneficiaria tothom.
Llavors la renda es tendiria a
equilibrar de nou. Només aquest enriquiment previ permetria després una millor
distribució de la renda. Era i és la idea de la teoria econòmica convencional,
una premissa que avui esdevé interessada i inclús contraproduent.
Aquesta és una visió del creixement econòmic amb clau històrica, perquè
té en compte el temps. Però el creixement econòmic és vist com un motor i no
com un producte, quan és ambdues coses. Quins són els factors que fan de
veritat distribuir la renda?. D’altra banda, on queda i com s’analitza el grau
de sofriment humà?.
En l’actualitat es qüestionen nocions com els del producte interior brut
o la renda per càpita. Necessiten estudis per veure de prop les diferències
socials, i una interpretació molt més ajustada de la realitat econòmica de cada
temps i societat, que tingui en compte factors socials i culturals, factors
humans de comportament econòmic i les relacions existents de domini.