La puresa de sang
La Contrareforma foren un conjunt de
noves regles ordenades per l’Església catòlica durant el segle XVI per
oposar-se a la reforma protestant arrelada a Anglaterra, Escandinàvia, Països
Baixos i parts d’Alemanya. El concili de Trento (1545-1563) fou el motor
d’aquest moviment, a instàncies de la monarquia espanyola.
I és què la reforma protestant significava a nivell polític l’oposició
al domini espanyol i l’inici d’un període de més de cent anys de guerres que
delimitaren els territoris deslliurats del control polític i econòmic hispànic,
i d’un ordre social que dificultava la revolució burgesa.
La Contrareforma comportava la restauració de la Inquisició, la
instauració de la censura, l’obediència a Roma, la creació de seminaris,
l’elaboració del catecisme, la reforma i creació de noves ordres religioses i
la imposició de l’ortodòxia religiosa. Aquesta és una època clau per entendre
les causes de la decadència espanyola moderna.
En aquests moments es publiquen a Espanya els Estatutos de Limpieza, que volen garantir la homogeneïtat social
i la puresa de la sang. En situem a l'inici de les guerres de religió. A Trento
s'està definint una ortodòxia que haurà de ser vetllada amb la constitució del
Tribunal de la Fe ,
fet que el convertirà en un organisme polític.
El programa contrareformista comença el 1560 coincidint amb l'inici del
regnat de Felip II, amb la intencionalitat de fixar un paradigma sociocultural.
Hi convergeixen els elements etnogràfics de la noblesa castellana i els valors
religiosos de la
Contrareforma , on el vell cristià esdevé l'arquetipus social.
L'any 1492 no hi hagué una total expulsió dels jueus, sinó també una
conversió. Sota la doctrina de la puresa de sang s'hi amaga un conflicte social
subjacent, ja que els conversos enriquits, i necessitats d'habilitar-se
socialment, havien comprat càrrecs i honors que els enfrontaran amb els grups
socials que tradicionalment havien sostingut el poder. La vella noblesa usa
instruments morals i religiosos per desautoritzar aquesta escalada jeràrquica,
amb l'antisemitisme i l'exclusivisme racial com argumentacions.
Però les necessitats financeres de la Corona feu possible obtenir el
rang nobiliari mitjançant la compra. Això confrontarà les velles famílies a
rics comerciants recolzats per xarxes de solidaritats. Eren els nous cristians,
els conversos, els d'origen jueu. El procés coincideix amb una ofensiva per
fer-se amb els consells municipals. L'acusació d'impuresa de sang i d'heretgia
esdevindrà freqüent davant del Tribunal del Sant Ofici.
Famílies de rellevància social, que ja no recordaven el seu origen jueu,
quedaven exposades a l'escarni públic. A la ciutat, estructurada políticament
en xarxes de clients i de patronatges, la divisòria vells-nous cristians es fa
patent. I la virulència va créixer quan la diferència entre el pur i l'impur
s’instal·là com a element simbòlic.
El Tribunal, convençut de la culpabilitat herètica dels processats,
practica el terror processal per aconseguir confessions en cadena, allunya
qualsevol impediment o testimoni inadequat, destrueix probes i destorba l'acció
de les defenses. L'espectre de l'heretgia justifica el procediment. La puresa
condiciona la fe i no al revés.
Els inquisidors utilitzen i permeten diverses estratègies per a fer
aflorar els recels i les enveges, i les acusacions es multiplicaran en un
ambient de gran confusió. L'alarma és general pels errors processals i les
cremes de persones significades. Les declaracions de diverses persones,
independentment dels mitjans utilitzats per aconseguir-les, confirmaven pels
inquisidors l'existència de sinagogues.
L'enfrontament arribà a la seva cúspide quan diversos dels denunciants
demanaren la intervenció de la
Santa Seu , la qual visitaren. Això va molestar molt a Felip
II, atès que la Corona
venia batallant diplomàticament amb Roma per la competència de les apel·lacions
dels processats pel Sant Ofici. Aquestes denúncies van arribar al Papa Pius V,
a qui se li presentaren els casos més significatius.
Finalment la Corona acceptaria però que no podia ser que tants
personatges principals fossin implicats i que moltes testificacions eren
confuses i massa generals. També va revocar les sentències que implicaven les
principals famílies i hagué de reconèixer el seu honor i fidelitat política
Però la Contrareforma s’aplicava i es consolidava amb tots els seus
efectes, que sumats al cost de la guerra a Europa originaria la ruïna dels
territoris hispànics, inclòs el Principat. És l’origen de la decadència d’un
imperi que s’acabaria perdent per unes maneres de fer, de ser i de pensar que
encara avui hipotequen la viabilitat d’Espanya.