L’Espanya Industrial
El municipi de Sants, bàsicament agrícola, tenia però tradició manufacturera.
Aquest poble va experimentar durant el segle XIX una industrialització
intensiva que juntament amb Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu, el va portar a
convertir-se en part integrant de la primera perifèria industrial de Barcelona.
Pels volts de 1847 s’hi va instal·lar una gran fàbrica tèxtil, l’Espanya
Industrial, que seria la més gran i moderna de Catalunya.
La necessitat d’utilitzar una altra energia que no fos la humana per
moure les màquines portà a la implantació del vapor. La primera fàbrica que
l’utilitzà l’any 1831 fou l’empresa Bonaplata, que a més de filats de cotó
també produïa maquinària tèxtil. Precursora de la Maquinista, va ser incendiada
en les revoltes de 1835.
El vapor de l’Espanya Industrial fou constituïda a Madrid pels germans
Muntadas, igualadins. El 1849 traslladaren la raó social a Barcelona on havien
inaugurat una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual foren les més
modernes de l’època. La fàbrica es dedicava als filats i teixits de cotó i
experimentà una constant innovació de maquinària. Símbol de la
industrialització catalana, el 1860 donava feina a uns 1170 obrers i va
esdevenir epicentre del moviment obrer.
Arribà a ser la primera societat cotonera de l’Estat espanyol i les
seves accions assoliren cotitzacions molt elevades a la Borsa de Barcelona.
Superà la crisi de 1868, però la de 1880 feu patent la seva necessitat de
reforma. El 1927 la família Muntades deixà la direcció de l’empresa, que fou
col·lectivitzada durant la guerra civil (1936-1939). Encara va continuar la
seva activitat fins el 1969, quan la fàbrica fou tancada.
Posteriorment, l’any 1985, l’espai que ocupava esdevingué un parc públic
a tocar l’estació de ferrocarrils de Sants.