Oligarques
Darrerament
s’ha evidenciat més que mai el lligam que relaciona el poder polític, sigui
democràtic o no, amb el gran capital. I això és el que està acabant amb el
sistema i la paciència arreu del món. De fet ha passat en moltes altres
ocasions a nivell històric.
També cal dir que sovint el poder que s’ha
reconstituït s’ha corromput per aquests mateixos lligams o d’altres de nous. No
és estrany que els moviments socials siguin capitalitzats per interessos
econòmics contraposats que instrumentalitzant el poble o gràcies a la seva
mobilització, assoleixin el control social i econòmic perseguit.
És ben sabut que la democràcia és el
sistema de la burgesia, però de democràcies n’hi ha de moltes menes. I cada
vegada més han estat les grans companyies que cotitzen en borsa i els taurons
del sistema financer les que manipulen la voluntat política. És possible que
això hagi passat sempre, però ara ningú s’esforça en dissimular-ho.
Així observem com sovintegen les reunions
públiques entre els representants polítics i els de les grans corporacions,
salvaguardant els seus interessos i el futur personal dels que legislen només
per a ells. Això malmet enormement la imatge dels nostres representants, que ja
compten amb aquest suport per guanyar les eleccions. Sortir en aquesta foto pot
satisfer molts egos personals, però contràriament al que manifesten molts
polítics i tal com està el món, potser se n’haurien d’amagar.
Són els polítics els que permeten els
paradisos fiscals, els que permeten que una secretària pagui molts més impostos
que el cap de la seva companyia, que moltes grans empreses tributin on vulguin
i el que vulguin, que existeixin unes diferències indecents entre els salaris
dels treballadors i els beneficis empresarials. Per no parlar dels bancs. Ho
observem en els contractes laborals actuals, o quan paguem la factura de la
llum, la benzina o els peatges, per posar uns exemples. Com és que essent tan
pocs tenen tant poder?. Com és que la societat ho permet i ho tolera?. Qui
beneficia en el fons, una manera de fer política que dinamita el mateix
sistema?.
Alguns d’aquests capitosts nostrats s’han
confabulat ara per fer descarrilar els procés sobiranista. No pot ser que el
poble manifesti lliurament la seva voluntat sense comptar amb els seus
interessos. I no són pas més d’una vintena, però no hi estan acostumats.
Aquestes decisions són seves, o almenys s’ho pensen. No els hi ho deixem fer
aquesta vegada. I si hem de fer un país nou el volem socialment just, lliure i
democràtic de veritat, orfe d’oligarques sense escrúpols i de polítics
indecents.