L’altre progrés
En
aquests moments de greus tensions socials i econòmiques i de replantejament del
futur col·lectiu de Catalunya, manca definir a un model propi de
desenvolupament que sigui adequat a les nostres possibilitats i necessitats.
El nostre país té un teixit industrial
arrelat i diversificat, de dimensions petites i mitjanes, que és el cor de la
nostra economia. Però s’ha de pretendre que sigui més innovador, molt
exportador i que tingui la voluntat i la capacitat estratègica de col·laborar
conjuntament, per tal de que guanyi en flexibilitat, potència i dimensió.
Uns sectors que poden tenir recorregut és
l’agroalimentari, el turisme cultural i les energies renovables. Tenim un munt
de productes propis de la terra de qualitat única que a banda de ser
perfectament exportables, sostenen el paisatge i el territori a nivell social i
ecològic. Tenim molta terra que s’ha abandonat i que ens està esperant, que es
pot treballar amb mitjans moderns a la recerca d’una qualitat i d’una
excel·lència que el mercat internacional absorbirà si ho sabem comercialitzar.
Tenim un patrimoni històric increïble. És
cert que en les darreres dècades s’ha fet un esforç important per recuperar
estructures, paratges, rutes i jaciments, però hi ha molt per fer. I això
encara és més important del que ja s’ha fet, perquè permet ocupació a diferents
nivells professionals. Encara no som prou conscients de les possibilitats que
representen la nostra història, la nostra cultura i el nostre paisatge,
natural, rural i urbà. Això no és incompatible amb el turisme de sol i platja,
que s’ha de mantenir sempre a un nivell òptim perquè ens és essencial.
D’altra banda si sabem entrellaçar aquesta
excel·lència cultural i alimentària, i la sumem a la nostra tradició
gastronòmica, reconeguda internacionalment, el resultat és immillorable. Ho hem
de saber vendre i explotar junt amb les nostres manifestacions populars i el
calendari festiu.
I parlant del territori. Tenim sol i vent i
unes possibilitats de crear una energia neta que demanda d’una indústria i una
tecnologia encara per desenvolupar en el nostre país. Però el govern espanyol
ens imposa un model subjecte a les grans petroleres.
En tot cas, els tres elements descrits
tenen un element comú importantíssim. I és el territori i el que ens és propi.
No hi ha forma de ser més universalista que essent nosaltres. Abans es
considerava que en un món globalitzat allò propi era petit i prescindible, i
que ens havíem d’afegir als corrents imperants. Però no podem competir en el
preu de la mà d’obra ni ens interessa gens, com tampoc podem competir en el
marc de les grans multinacionals. La veritable riquesa és la que es distribueix
i la que articula el territori sense malmetre’l.