La formació de la modernitat

          En els segles XVIII i XIX l’ensenyament primari s’impartia a les escoles de primeres lletres. Només n’hi havia en grans municipis, els que les podien finançar, i els nens hi aprenien a llegir i escriure, a comptar i el catecisme catòlic.

    Paral·lelament, existien els estudis oferts per les comunitats religioses i mestres que llogaven particularment els seus serveis. El llibre d’instrucció més editat fou el Llibre de bons amonestaments, de Fra Anselm Turmeda, escrit a finals del segle XIV.

    L’educació de les nenes anava a càrrec dels convents de monges, on les ensenyaven a ser bones esposes. Tot seguit, només els nois podien assistir a les escoles de gramàtica, igualment públiques en grans ciutats però majoritàriament religioses.

     Tot i que la castellanització havia començat abans, durant el segle XVIII el castellà esdevindrà la llengua literària i de cultura superior. Tanmateix, el català es mostrarà viu a nivell popular i s’usarà en el treball, els documents notarials, el catecisme i l’ensenyament elemental. Una reial cèdula de Carles III el prohibia totalment el 1768.

     Baldiri Reixach, rector de Sant Martí d’Ollers (Gironès), redactava el 1749 les Instruccions per a l’ensenyança de minyons, on defensava l’ús del català a l’escola i una educació àmplia i avançada. La seva obra tingué gran popularitat.

    L’abundància de documentació escrita, com cartes, llibres de comptes o escriptures notarials, evidencia un cert grau d’alfabetització de la població masculina. I és què saber llegir, comptar i escriure significava a nivell pràctic una major prosperitat familiar.  

    Pel que feia a l’ensenyament superior, el 1717 s’estrenava la Universitat de Cervera. Conseqüència directa del triomf de Felip V en la Guerra de Successió, significava la supressió de les universitats catalanes en un greu exercici de repressió. Baluard de l’absolutisme i la reacció, fou controlada pels jesuïtes fins a la seva expulsió, el 1767.

    Només hi destacaren els estudis jurídics, gràcies a la figura de Josep Finestres. Després la dirigiren els benedictins de Sant Pau del Camp de Barcelona, però sense renovació. S’hi impartia teologia, filosofia, dret, arts i medicina.

     S’havia intentat, sense èxit, retornar la universitat a Barcelona, però no fou fins el 1835, per la guerra carlina, que s’autoritzaren uns Estudis Generals. Després de varis intents, finalment el 1845 la Universitat de Barcelona fou restaurada com a única de Catalunya. La de Cervera s’havia clausurat el 1842. 

     El 1729 es fundà l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, orientada a l’estudi de la història. I a finals de segle XVIII sorgiren les institucions més importants: El Reial Col·legi de Cirurgia el 1760, l’Acadèmia Mèdica-Pràctica el 1786 i l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts el 1770.

     La Junta de Comerç va impulsar l’Escola de Nàutica el 1769 i l’Escola de Nobles Arts el 1775, fet associat al ressorgiment de la marina i al disseny industrial. El 1804 establia un gabinet de màquines i el 1805 un de química.

     Aquell any s’iniciaren els estudis de taquigrafia, el 1807 de botànica, el 1808 de mecànica, el 1814 de física i economia política i el 1815 de càlcul teòric-pràctic comercial, arquitectura, dret mercantil i idiomes. El 1849 es creava l’Acadèmia de Belles Arts i el 1851 l’Escola Industrial aglutinava els estudis tècnics. 
     Les minories il·lustrades trobaren el seu lloc de formació en les acadèmies i escoles tècniques, que proporcionaren a la societat catalana la formació científica i cultural que no oferia l’estat. Aquests centres, marginats dels estudis oficials, formaren els tècnics, científics i intel·lectuals que necessitaria el procés d’industrialització del país