El sentit íntim de la bellesa
Tenir
ciutats estèticament cuidades, endreçades, agradables a la vista, és una
assignatura social on cal millorar. No és només una qüestió de seguretat i
salubritat. Vivim en un món on la cura de la imatge personal és d’obligat
compliment, sense adonar-nos del que ens envolta. És un acte més
d’egocentrisme. I tot i que costa diners, potser és més una qüestió de voluntat
i de sensibilitat. I és què de vegades ens gastem el poc que tenim en actes
molt més inútils.
D’ençà la recuperació de la democràcia, la
tasca de recuperació i preservació del patrimoni històric ha estat important,
tot i que possiblement insuficient. Però a nivell de barri, la perllongada
crisi ha accentuat una actitud de deixadesa que diu molt de com entenem la
vida. I tots en som culpables, atès que és una qüestió cultural no exempta,
tanmateix, de responsabilitat política.
Blocs de pisos deteriorats, tant nous com
de recent construcció, sense manteniment. Balcons replets de tota mena
d’andròmines. Façanes degradades. Manca de respecte als espais públics. Torres
elèctriques i pals de llum de totes èpoques i condicions. Rètols gastats i
malmesos. Carrers i places envellits. Espais verds descuidats. Edificis
abandonats. Edificis a mig construir aturats de fa anys, sovint en espais
cèntrics, presentant una imatge espantosa. Solars tapiats on abans hi havia
construccions i que s’han enderrocat, al bell mig del centre urbà. Una altra
imatge espantosa. Urbanitzacions fantasmes en procés de degradació. Espais
naturals on persisteixen, encara que sembli increïble, les tanques de palets i
somiers i les barraques de tota mena. Edificis emblemàtics, fins i tot públics,
donant molt poc exemple.
Durant les darreres dècades s’han gastat
quantitats ingents de diners en enormes infraestructures, fins i tot en barris
totalment nous, gràcies a l’especulació urbanística. Però la qualitat de vida
també es mesura en termes estètics.
Tot i que ens acostumem a la lletjor, si assumim interiorment que les coses ben fetes tenen sentit per si mateixes, serem més rics. Rics en sensibilitat, en gust, en educació, respecte i orgull. Ens sentirem íntimament millor. Igualment, un país bonic té més possibilitats econòmiques i turístiques, no deixa de ser una inversió. Una inversió en qualitat de vida i creixement personal.
Tot i que ens acostumem a la lletjor, si assumim interiorment que les coses ben fetes tenen sentit per si mateixes, serem més rics. Rics en sensibilitat, en gust, en educació, respecte i orgull. Ens sentirem íntimament millor. Igualment, un país bonic té més possibilitats econòmiques i turístiques, no deixa de ser una inversió. Una inversió en qualitat de vida i creixement personal.