Salt i la diversitat
En
els darrers anys Salt ha viscut un canvi social important i de digestió ràpida.
Uns contingents importants de nouvinguts han convertit el nostre municipi en un
dels que té un percentatge més elevat de població immigrada. Un munt de
llengües, cultures, races i religions es barregen al carrer en aparent
normalitat, però el fracàs a nivell europeu en
la mal dita integració, on fa més temps que experimenten aquest complex
fenomen, i els greus conflictes que resten latents, ens haurien de fer
reflexionar seriosament abans d’arribar tard.
Els diversos models europeus és evident
que han fracassat, en diferent graus, i ens hem de plantejar a nivell polític i
social quin ha de ser el nostre a nivell català, i quins són els errors i els
encerts que s’han comès. I Salt hi pot dir molt. No és cert que ha Salt hi hagi
convivència. Com en molts altres llocs, tot i molts esforços, de moment ens
limitem a la coexistència. Potser caldran més generacions, però quan físicament
cada cop es defineixen unes àrees més clares d’un determinat grup ètnic i
religiós, amb els seus propis habitatges, comerços i espais de sociabilitat,
dibuixem un municipi amb realitats cada cop més diferenciades. Quan parlem de
Salt, de quin Salt parlem?.
L’altre punt de debat és el de la
integració. Que volem dir exactament quan els d’aquí parlem d’integració?. Hi
ha una voluntat real d’integració d’alguns grups dels nouvinguts?. És només una
qüestió de voluntat?. Nosaltres portem molts segles i esforços intentant
configurar un determinat model de societat, lliure, igualitari, laic, amb uns
drets i uns deures clars. És possible assumir aquest ideari per algunes
cultures i religions?. Les hem d’acceptar o no, tal i com són?. I com ho fem?.
El paper de l’escola i de les entitats és
fonamental. Però també el context social i econòmic, les possibilitats i les impossibilitats
de progressar, de viure amb dignitat, les relacions de dependència, les
lectures esbiaixades i interessades de determinats corrents religiosos, el
paper de la dona, de la família, l’accés als serveis socials i els sentiments
de greuge i de rebuig, sobretot en moments generalitzats de crisi.
Qui no vulgui veure o creure que existeix
un problema nega una realitat que serà cada cop més contradictòria. Ens cal un
coneixement profund dels diversos models existents, una identificació exacte del
nostres punts d’encontre i desencontre, molt diàleg, molt debat i polítiques
clares i serioses.