Un planeta emmalaltit

    Què podem per millorar la salut del planeta?. Què hi poden fer les nostres institucions i les nostres entitats?. Depèn de cada un de nosaltres, dels nostres polítics, o són els grans poders econòmics els que hi poden incidir?. Això són excuses per a no canviar el nostre mode de vida?. Tenir cura del nostre entorn, estimar-lo, és una responsabilitat individual en primer terme. És una qüestió d’educació, de sensibilitat, de salut i de solidaritat, vers un mateix, vers els que hauran de venir i vers tots els éssers vius. Però també és una responsabilitat política a tots nivells.

    Que el clima està canviant és una evidència científica. El pol s’està desfent, el nivell dels oceans i les temperatures augmenten i els fenòmens climàtics són més extrems. La nostra història climàtica és molt curta, i no tenim prou dades per determinar què és un cicle natural o què és un efecte de l’activitat humana. Però sí que tenim evidències d’un efecte hivernacle que la nostra activitat afavoreix.

    Una altra cosa són els polítics que desestimen les energies netes a favor de les grans empreses elèctriques, nuclears o petroleres, però també els voten els ciutadans. I guanyen les eleccions. És una altra evidència científica que si no tenim una energia neta, i unes indústries netes, no és perquè la tecnologia no ho faci possible. Ho és pel poder econòmic que ho impedeix i per l’autoritat política que el sustenta, i que tant li fa en quines condicions hàgim de viure.

     També és cert que el nostre model de desenvolupament s’ha basat en les energies fòssils, i que no podem imposar hipòcritament, i sense compensacions, un model distint a les economies que ens segueixen, i que han patit una greu degradació mediambiental per al nostre propi benestar. A banda dels efectes socials devastadors que han sofert a causa dels nostres mètodes.

    Les successives cimeres internacionals sobre el clima han tingut l’efecte de conscienciar al conjunt de les societats humanes del repte plantejat, però no han donat encara una resposta que vagi més enllà de bones intencions i compromisos genèrics. És un primer pas insuficient i tenim el temps en contra. Fins que els efectes siguin més adversos potser no tindrem accions més decidides, però pel camí hi podem perdre massa. 

    La responsabilitat és de tots i primerament de les accions de cada un de nosaltres, del nostre comportament polític, social, cultural i econòmic. Els mercats sempre s’acaben adaptant als gustos dels consumidors.