El blog de Joan Corominas

    El cadastre fou un nou impost, d’inspiració francesa, aplicat a Catalunya d’ençà del decret de Nova Planta (1716). També als altres regnes de l’antiga Corona d’Aragó, amb d’altres denominacions. Després de la liquidació de les institucions catalanes, i en lloc d’aplicar al Principat el sistema de rendes castellanes, poc racionals, arbitràries i desacreditades, s’optà per experimentar aquest nou impost, global i directe. L’impost tenia dues variants, la reial i la personal.     El cadastre reial gravava els béns immobles, com ara les terres, en funció de la seva productivitat, i també les cases i els seus elements hipotecaris, com els censos. Es distribuïren les terres en 32 classes, segons la seva fertilitat, començant per les de regadiu, les més gravades. Les cases cotitzaven un 10% sobre les seves rendes.      El cadastre personal, introduït el 1735, regulava la indústria i el comerç i obligava als sectors populars, atès que ...

    En els darrers anys Salt ha viscut un canvi social important i de digestió ràpida. Uns contingents importants de nouvinguts han convertit el nostre municipi en un dels que té un percentatge més elevat de població immigrada. Un munt de llengües, cultures, races i religions es barregen al carrer en aparent normalitat, però el fracàs a nivell europeu en  la mal dita integració, on fa més temps que experimenten aquest complex fenomen, i els greus conflictes que resten latents, ens haurien de fer reflexionar seriosament abans d’arribar tard.      Els diversos models europeus és evident que han fracassat, en diferent graus, i ens hem de plantejar a nivell polític i social quin ha de ser el nostre a nivell català, i quins són els errors i els encerts que s’han comès. I Salt hi pot dir molt. No és cert que ha Salt hi hagi convivència. Com en molts altres llocs, tot i molts esforços, de moment ens limitem a la coexistència. Potser caldran més gener...

     No tots els estats conformen nacions ni totes les nacions han pogut conformar estats. La nació comporta, a banda d’una voluntat política, una realitat social, lingüística i cultural, una història pròpia, una tradició, un territori. Fins i tot, en alguns casos, una determinada raça, ètnia o religió. Però hi ha nacions que no existeixen i que s’han d’inventar. I es pot construir una nació a través de l’elaboració d'una història.     En trobem exemples a tots els continents, però sobretot són els països d’origen colonial, africans, asiàtics o americans, els que conformen estats inventant-ne les corresponents nacions. Usem com exemple l’Amèrica Llatina. Aquesta història haurà d'enfrontar-se a un doble problema: justificar la ruptura amb els vincles anteriors i justificar la ruptura amb la resta de projectes veïns.      En primer lloc es fa necessari precisar les bases territorials d'una nacionalitat que encara no es pot defin...

    Tenir ciutats estèticament cuidades, endreçades, agradables a la vista, és una assignatura social on cal millorar. No és només una qüestió de seguretat i salubritat. Vivim en un món on la cura de la imatge personal és d’obligat compliment, sense adonar-nos del que ens envolta. És un acte més d’egocentrisme. I tot i que costa diners, potser és més una qüestió de voluntat i de sensibilitat. I és què de vegades ens gastem el poc que tenim en actes molt més inútils.      D’ençà la recuperació de la democràcia, la tasca de recuperació i preservació del patrimoni històric ha estat important, tot i que possiblement insuficient. Però a nivell de barri, la perllongada crisi ha accentuat una actitud de deixadesa que diu molt de com entenem la vida. I tots en som culpables, atès que és una qüestió cultural no exempta, tanmateix, de responsabilitat política.      Blocs de pisos deteriorats, tant nous com de recent construcció, sense m...

La formació de la modernitat            En els segles XVIII i XIX l’ensenyament primari s’impartia a les escoles de primeres lletres. Només n’hi havia en grans municipis, els que les podien finançar, i els nens hi aprenien a llegir i escriure, a comptar i el catecisme catòlic.     Paral·lelament, existien els estudis oferts per les comunitats religioses i mestres que llogaven particularment els seus serveis. El llibre d’instrucció més editat fou el Llibre de bons amonestaments, de Fra Anselm Turmeda, escrit a finals del segle XIV.     L’educació de les nenes anava a càrrec dels convents de monges, on les ensenyaven a ser bones esposes. Tot seguit, només els nois podien assistir a les escoles de gramàtica, igualment públiques en grans ciutats però majoritàriament religioses.      Tot i que la castellanització havia començat abans, durant el segle XVIII el castellà esdevindrà la llengua literària...

La revolta cantonal i la divisió del catalanisme      La revolta cantonal fou un element definitori de la I República (1873-1874). Francesc Pi i Margall serà el teòric del republicanisme federal. Nascut a Barcelona el 1824, pertany a la burgesia barcelonina . El seu pensament traspassarà la seva figura i fins i tot els seus propis fins polítics, i va influir en moviments tan diversos com el catalanisme d'esquerres o l'anarquisme.       Després de la revolució de 1868, que destronà la reina Isabel II, retornà de l’exili. Esdevingué el màxim dirigent del Partit Democràtic Federal i fou ministre de Governació i president del Govern el 1873. Però davant la revolta cantonal fou acusat de consentir-la i hagué de dimitir. Després, durant la Restauració, fou diputat republicà i féu campanya per la independència de Cuba. Va morir a Madrid el 1901.      Pi i Margall apareix en la vida política en un moment on la classe obrer...