El blog de Joan Corominas

La història no s’ha acabat      Són molts els que s’oposen des de diverses orientacions al sistema. Però pocs ofereixen alternatives viables i pacífiques que evitin repetir els tràgics errors del passat. El més complicat és articular un sistema de relacions que faci compatible la llibertat individual i la justícia social. Certament, dos sistemes antagònics marquen durant el segle XX l’evolució del món: el capitalisme i el comunisme.      El primer, basat en el règim democràtic, ha primat al màxim d’individualisme i ha deixat a les forces del mercat la regulació de tots els aspectes de la vida, inclosos els essencials per viure amb dignitat. El resultat n’ha estat un món corrupte, inhumà i polaritzat entre rics i pobres. El segon, basat en un règim totalitari i de planificació econòmica, ha esdevingut un sistema repressiu a tots nivells i econòmicament desastrós.      Després de la II Guerra Mundial, a l’Europa Occidental...

El temps dels somnis       Després de la dimissió del general Primo de Rivera, el 1930, el rei Alfons XIII va encarregar primer al general Berenguer i després a l’almirall Aznar la formació d’un nou govern. Aquest havia d’intentar transformar la dictadura en un règim constitucional garantint la continuïtat de la monarquia, molt desacreditada.      El primer pas consistia en la celebració d’unes eleccions municipals el dia 12 d’abril de 1931. Però en el fons es tractava d’un referèndum entre monarquia i república. La Lliga Regionalista va voler aprofitar la desorganització dels partits dinàstics, conservadors i liberals, per intentar intervenir de nou en la política espanyola. Va crear un partit d’àmbit estatal i defensà la permanència de la monarquia.       Acció Catalana, que es postulava com l’alternativa de la Lliga, era partidària del règim republicà. Però es negà a col·laborar amb una naixent Esquerra Repu...

Organitzar el territori A l’Edat Mitjana Catalunya s’organitza en comtats, i des del segle XIV en vegueries, que perduren fins que es substitueixen pels corregiments castellans, després del Decret de Nova Planta de 1716.      La invasió napoleònica, el 1808, va comportar una reformulació de la divisió política i administrativa tant del regne d’Espanya com del Principat. S’intenta articular una divisió departamental tal com s’havia efectuat a França, però és intranscendent per la manca d’una ocupació real del territori.       De cares a preparar l’annexió de Catalunya a l‘Imperi francès, el 1812, Napoleó dividia el nostre país en quatre departaments: el del Ter amb capital a Girona, el del Segre amb capital a Puigcerdà, el de Montserrat amb capital a Barcelona i el de les Boques de l’Ebre, amb capital a Lleida. Josep I havia decretat una divisió del regne espanyol en 38 prefectures, confeccionada pel matemàtic basc José de Lanz. ...

Gust de Xocolata        La xocolata és un producte obtingut mitjançant la barreja de pasta de cacau i sucre. També es pot veure dissolta i cuita amb aigua o llet. Xocolata de tots els percentatges, xocolata negre, blanca o amb llet, xocolata amb ametlles, avellanes o arròs, xocolata amb cafè, fruita o licor, i xocolata en totes les presentacions possibles: en forma de teula, de bombó, de torró, de galeta, de pastís, de batut, en pols, gelada, desfeta, calenta o freda. I acompanyant a tota mena de menges. Senzillament, exquisida. Assaborir-la lentament, a qualsevol hora, en qualsevol lloc. Insuperable. Sempre hi ha un moment per evadir-se de l’entorn i endinsar-se en aquest senzill plaer. I sucumbir a la temptació.      Els asteques foren els primers de consumir cacau. El mesclaven amb farina de blat de moro, espècies i mel. Els espanyols el van descobrir i van començar a barrejar-hi canya de sucre per endolcir-lo. I fins el segle XV...

Escapar de l’animalitat      El cervell és un quilo i escaig de cèl·lules i sucs neuronals tres vegades més gran que el dels nostres cosins evolutius, els primats. La seva regió més primitiva, el tronc del cervell, la compartim amb totes les espècies que tenen un sistema nerviós rudimentari i es troba a la part superior de la medul·la espinal.      Aquesta àrea no pensa ni aprèn, regula només les funcions vitals bàsiques com la respiració o les reaccions automàtiques que asseguren la simple supervivència. És el cervell dels rèptils.      Del tronc del cervell van sorgir els centres emocionals. L’arrel més primitiva de la nostra vida emocional radica en el lòbul olfactori. Fou un òrgan clau per a la supervivència. Un pocs estrats neuronals analitzaven les olors per a classificar-les (comestible o tòxic, sexualment disponible, enemic, aliment) i per ordenar al cos les accions a efectuar mitjançant el sistema nerviós (menja...

Més que una Festa      Arreu del Mediterrani són molts els municipis que aprofiten la calidesa de l’estiu per celebrar, any darrera any i en honor d’alguna santedat, la seva festa major. Per les mateixes dates es repeteix el ritual. Totes les viles elegeixen unes dates significatives del seu calendari, que tradicionalment s’associen al santoral, per declarar oficialment que s’està de festa. Així, fins i tot s’institucionalitza quan toca divertir-se.      Aquesta tradició, d’arrels paganes mil·lenàries i que proporciona alegria al cos i a l’esperit de forma col·lectiva, ha servit històricament per afirmar un sentit de comunitat. Els vilatans vivien aquests dies amb una intensitat que el pas del temps i la modernitat han diluït. Era una de les poques ocasions anuals en que les famílies i els amics es retrobaven a l’entorn d’un bon àpat i el so de la música en viu. Però era quelcom més. Els actes lúdics i religiosos populars feien que la gent p...

Out of Africa (Memòries d’Àfrica)     Hi ha una relació entre la expansió colonial europea del segle XIX al continent africà i el procés d’industrialització. Aquesta és una de les causes del subdesenvolupament contemporani. Unes societats que encara no havien superat problemes bàsics de subsistència es veuen especialitzades en l’exportació de matèries primeres i metalls preciosos, després de la deportació massiva de població per a usos esclavistes. Així es destrueixen les possibilitats autòctones d’un continent que ha estat i és, a l’inici del tercer mil·lenni, el gran oblidat de la història. El problema deriva del pas en poc temps de formes de vida primitives a inserir-se en el vagó de cua del capitalisme.      L’any 1885 es reuneix a Berlin una conferència internacional que ordena el procés de colonització, per evitar tensions entre les potències disposades a repartir-se el pastís. S’estableix que la possessió d’un sector de la costa dóna dret a...

   El discurs de l’opressió secular del catolicisme abundava en tertúlies, periòdics i texts impresos, el que s’interpretava des de l’Església com una desviació negativa del règim liberal instaurat el 1820. Un mal ús que transgredia terrenys que sempre foren seus, com els de la moral, la conducta i l’opinió.       Una mostra d’aquesta rèplica l’exemplifica l’homilia que el 24 de setembre d’aquell any, diada de la Mercè, pronuncià el pare Manuel Cúndaro, que després escriuria la història de Girona durant la Guerra del Francès. Superior dels franciscans, Cúndaro havia comandat el batalló de religiosos durant el setge de 1809 i havia estat empresonat a Barcelona amb tota la seva comunitat el novembre de 1822, per contrarevolucionari. Allí aconseguí un passaport per exiliar-se a Roma, però desembarcà a Marsella i retornà a Catalunya amb els francesos el 1823, quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís retornaren a Ferran VII i l’absolutisme.      ...

         La història local i regional pot ser determinant a l’hora d’analitzar la implantació del règim liberal durant el segle XIX. Les noves institucions serviran de plataforma política dels agents socials que dirigiran el procés revolucionari. En la construcció de l’estat liberal, la formulació d’una divisió provincial, la creació de les Diputacions i la figura del seu cap polític, en seran elements clau.      És durant el Trienni Liberal (1820-1823) que l’experiment es prova durant un curt espai de temps. En paraules de Borja de Riquer, les Diputacions han estat unes de les plataformes polítiques més importants durant un segle i mig, a excepció del període de la Mancomunitat i de la Generalitat. La seva importància rau en com diferents grups socials catalans accediran al seu control per tal de materialitzar les seves ambicions.       Aquests sectors propietaris experimenten una gran desconfiança vers l’...

     La vila de Salt té uns dels barris vells més bonics de la regió gironina. Les primeres referències documentals, datades al segle IX, i el mateix origen etimològic de ‘Salt’ (del llatí ‘saltus’: zona agrària), denoten uns inicis prou reculats de la seva existència. Avui es coneix relativament bé el procés d’industrialització dels segles XIX i XX, però al mig deu segles d’història romanen en l’oblit més absolut.      El camí ral d’Amer (actual carrer Llarg) i els usos de l’aigua derivats de la sèquia Monar aniran formant durant l’edat Mitjana un tipus de poblament dispers, basat en uns quants masos que es van fortificant i en els entorns del temple parroquial de Sant Cugat. Serà a partir del segle XVIII, tal i com testimonia algun viatger, que Salt comença a edificar la seva trama urbana. D’una vintena de famílies es passa a 182 veïns el 1817, que vivien en una quarantena de cases. Aquestes es van alineant pel camí ral i bifurcant-s...