De Salt al món
La vila de Salt té uns dels barris vells més bonics de la regió gironina. Les primeres referències documentals, datades al segle IX, i el mateix origen etimològic de ‘Salt’ (del llatí ‘saltus’: zona agrària), denoten uns inicis prou reculats de la seva existència. Avui es coneix relativament bé el procés d’industrialització dels segles XIX i XX, però al mig deu segles d’història romanen en l’oblit més absolut. El camí ral d’Amer (actual carrer Llarg) i els usos de l’aigua derivats de la sèquia Monar aniran formant durant l’edat Mitjana un tipus de poblament dispers, basat en uns quants masos que es van fortificant i en els entorns del temple parroquial de Sant Cugat. Serà a partir del segle XVIII, tal i com testimonia algun viatger, que Salt comença a edificar la seva trama urbana. D’una vintena de famílies es passa a 182 veïns el 1817, que vivien en una quarantena de cases. Aquestes es van alineant pel camí ral i bifurcant-s...