El blog de Joan Corominas

Bon Consum      Consum moderat, consum responsable. Responsabilitat vers la nostra salut física, mental i econòmica, vers la nostra consciència ecològica i ambiental i solidaritat pels qui tenen menys. Solidaritat moral i material. Tot i la pressió publicitària, comprar bé no significa consumir compulsivament. Ens hi juguem el futur del planeta i fins i tot la nostra veritable felicitat col·lectiva.      Certament resistir és difícil. El bombardeig és total i hi ha molts diners en joc. El sistema capitalista es basa en una premissa simple: diners per consumir. És un cercle tancat i creixent: produir més és més ingrés, més ingrés és més consum i més consum és més producció. I més producció és més despesa, més treball, més beneficis fiscals i més guanys empresarials.        Però aquest exercici, observat fredament, potser no ens fa pas més rics ni més feliços. Tanmateix és el sistema. I el qui en resta al marge, si és...

En nom de Déu      El fonamentalisme islàmic és una expressió de reafirmació nacional i cultural front   l’imperialisme occidental, però també una reacció a problemes estructurals interns. Si la revolució islàmica triomfa a l'Iran a finals dels anys setanta és per la tesi social equilibradora de la riquesa que propugna l'Alcorà, d’una banda, i per la deficient distribució dels beneficis derivats de l’explotació del petroli, de l’altra.        Avui les masses s'adonen que la revolució no ha dut aquell equilibri econòmic i sí un munt de restriccions públiques i personals en nom de Déu. D’aquí la proliferació de cassoles amb ferros als teulats de Teheran per captar la CNN. El règim dels aiatol·làs no deixa de ser una dictadura teològica que anorrea qui sigui per a perpetuar-se.     Aquesta revolució s’intentà neutralitzar per Occident amb la guerra Iran-Iraq durant la dècada dels vuitanta, guerra que s’acabava quan es ...

Quan es perd el tren        Els carrils de ferro colat s’inventaren a les explotacions mineres de Gran Bretanya el 1763, encara amb tracció animal. El 1765 James Watt va idear la màquina de vapor i la primera locomotora la construí Richard Trevithick el 1804, i va efectuar un primer recorregut de 15 km a Gal·les.      Vist l’èxit a les mines, el 1825 es va inaugurar la primera línia de viatgers. Llavors l’invent va revolucionar el transport i la indústria siderúrgica. A Catalunya s’inicià el 1848 amb la inauguració de la línia Mataró-Barcelona, per iniciativa de l’empresari Miquel Biada. El traçat s’encarregà el 1845 a enginyers britànics i fou el primer ferrocarril de la península i el desè del món.      A partir de la segona meitat del segle XIX es començà la construcció de la xarxa ferroviària catalana. En una primera etapa, aprofitant els avantatges que concedia la llei general de Ferrocarrils de 1855, Barcelona s’...

El símbol de la Creu      En 'El nom de la rosa' l Umberto Eco recrea fantàsticament els debats entre l’ordre franciscana i dominica durant l’Alta Edat Mitjana a l’entorn de l’essència i el significat de Crist. Pels franciscans era innegable la pobresa que exemplificava la seva doctrina. Pels dominics, la qüestió no era si Crist era o no era pobre, sinó si la Església havia de ser pobre. I no ho havia de ser. Calia considerar-la un instrument de poder.      En ple segle XXI, la humilitat de Jesús hauria de comportar, ara més que mai, la humilitat de la seva Església, en un sentit material, humà i espiritual. La cúria romana viu en un món que s’ha fet per a ella i la seva gent i que com és habitual en la història d’aquesta institució, poc té a veure amb el món que es viu als extramurs del Vaticà.      La Conferència Episcopal espanyola no ha sigut menys en aquest retorn a l’esperit preconciliar. Els bisbes espanyols, diri...

Diguem No     Sota el mot anti-globalització una munió de fauna composada per anarquistes, comunistes, socialistes, ocupes, catòlics radicals, verds, gais, tot tipus d’ONG, avis revolucionats, individus anònims i moviments d’Indignats, s’alça contra l’imperi del mercat. Després de la caiguda del Mur alguns deien que s’havia acabat la història, però són molts els que diuen no al pensament únic.      Certament foren molts els que van creure que amb la caiguda del taló d’acer i la desintegració de la Unió Soviètica havia triomfat definitivament el règim neoliberal. A principis dels anys noranta els antics països de l’Est iniciaven un procés de democratització, el tractat de Maastricht creava la Unió Europea, els països llatinoamericans abandonaven els seus somnis revolucionaris i es sotmetien als dictàmens del Banc Mundial, la Xina i l’Índia assumien plenament el capitalisme i l’Iran semblava en fase post-islamista.      En aque...

El primer debat      Plató va dir-li a Aristòtil, mentre passejaven, que la natura fluïa constantment i que tot s’erosionava pel temps fins que desapareixia. Però que darrera existia un ‘motlle’ etern i immutable. Li explicava que, per posar un exemple, no hi havia cap gos igual però que tots tenien uns trets comuns que els identificaven com a tals. El gos concret fluïa, és a dir, un cop mort els seus àtoms es desintegraven, però la forma de gos era eterna i immutable.      - No podem tenir mai un coneixement veritable d’allò que flueix -deia Plató-. No podem fiar-nos dels sentits perquè varien d’un ésser viu a un altre. Només tenim percepcions inexactes o incompletes, amb elles no tenim un bon coneixement de les coses. Però la idea d’un gos tindrà sempre quatre potes, encara que trenquem les potes de tots els gossos. La realitat, doncs, es composa de dues parts: el món dels sentits, el coneixement del qual és aproximat, i el món de les idees...

Cultura lliure i popular      No hi ha dubte que l’exagerat increment d’imposts de tots els productes culturals té quelcom d’ideològic i de pervers. Es tracta de penalitzar el consum cultural i fer-lo encara més elitista, i consegüentment, més conservador. La cultura comporta una forma de poder i per tant esdevé un objecte susceptible d’instrumentalitzar.      La disminució de la capacitat de consumir cultura comporta la d’esbargir-nos i la d’educar-nos. De ser més pobres d’esperit i de mentalitat, que és el més perjudicial a nivell social. És un atemptat a la veritable llibertat humana. La cultura possibilita l’obertura mental i això no és sempre convenient. Igualment ha esdevingut un bé mercantil com tots els altres, i com a tal, susceptible de ser manipulat per les forces del mercat. Unes forces molt poc innocents.      Anar al cinema o al teatre, o assistir a un concert, és econòmicament cada vegada més complicat, un...

El fracàs del Comunisme      ‘Comunisme’ és un mot equívoc i desgastat. S’aplica a uns processos que només intentaren ser models de transició cap a un nou model d'organització social mai assolit. Quan els bolxevics es feren amb el poder el 1917 no hi havia cap experiència de tipus socialista anterior a la comuna de París.      El projecte dissenyat per Lenin i la revolució suposava l’extinció de l'estat. En el paradís comunista l'estat desapareix. Les fases per arribar-hi són dues: la substitució de l'estat burgès pel proletari (fase de transició) i després la seva desaparició.      L'únic model existent aleshores era el de la socialdemocràcia alemanya, que pretenia guanyar el poder de forma democràtica i supervisar l'economia mitjançant el control dels bancs. El programa bolxevic en aquest sentit era molt alemany. Intentava obtenir el control de l'economia fusionant els bancs, mentre que el sector empresarial en restava...

El misteri de les ones    Potser és la seva immediatesa i continuïtat, potser els seus continguts, potser els seus professionals, potser la necessitat humana de companyia i comunicació, potser el misteri de qui ens parla. Però a casa, al llit, a la feina o al cotxe, ens informa i ens acompanya, ens entreté, ens diverteix, ens uneix a través de les ones. Sap evolucionar amb els temps i s’adapta als nous formats. I continua esdevenint un èxit.      Encara que sembli que només és cosa de dos, l’emissor i el receptor, la ràdio constitueix un servei col·lectiu essencial. Que important ha estat per a la normalització del nostre idioma i per a la supervivència cultural, per a la publicitat i per a les nostres empreses, per a l’esport i la música, que important ha estat per saber què passa al món i per a no sentir-nos mai sols. I què no dir de la ràdio i la nit. Què tenen aquests dos components que funcionen tant bé?.      La radiodifusió...

Entre l’ordre i la llibertat               Els il·lustrats parteixen del dret natural per fonamentar la seva argumentació filosòfica. Diderot i D'Alembert el defineixen com els principis naturals comuns a tots els animals, així com també dels homes: l'aparellament, la procreació, l'educació, la llibertat, la conservació de l’individu, el dret de defensa. No són els instints animals, considerats no racionals, sinó les regles de justícia establertes pel sentit comú. És un dret permanent i immutable i no pot ser derogat per cap llei.      Rousseau, en el Contracte Social, afirma que el dret natural és una justícia universal que emana de la raó. En l'estat natural tot és comú i tothom coneix uns mateixos drets, però en l'estat civil els drets són fixats per la llei. No existeixen voluntats generals sobre objectes particulars, sinó és el poble qui decreta sobre sí mateix. I això és el que s'anomena llei. El seu objec...

Revoltes      La societat de la informació i la globalització haurien de servir per percebre i comprendre millor els problemes del món. Avui tot es veu i tot se sap. Però el neoliberalisme ha creat un individu preocupat només pel seu únic benestar. Jo i després jo. I amb el menor esforç possible.      Les societats desenvolupades viuen del record de l’edat d’or del capitalisme, aquella derivada del nou ordre sorgit de la II Guerra Mundial. Però s’alçà un sistema econòmic i social insostenible, unes relacions que el món ja no està disposat ha suportar més. I això és el que ens neguem a acceptar.       Si volem un món més segur ens cal un món més just. Això significa obrir mercats i deixar participar tothom del comerç internacional. Desenvolupar la Xina, l’Índia o l’Àfrica ha de significar forçosament una davallada del nostre creixement. I encara ocupem països, com des de fa segles, amb l’objectiu d’apoderar-nos dels ...

Empresaris i país      Avui, en temps de globalització i maximització del benefici, no té perquè ser contraproduent que l’empresari, que sempre ha rendibilitzat el fet de definir-se com a català per reivindicar la política industrialista que ha necessitat, defensi ara el país. L’empresari té una funció social de primer ordre, a tots nivells, i una responsabilitat històrica i moral amb la societat que un dia el va singularitzar com a tal.         Les condicions econòmiques globals han canviat, i amb elles també les tendències. Abans el mercat era l’estat, i és per això que des del segle XIX la burgesia catalana va treballar per articular un mercat peninsular. I va defensar sempre el proteccionisme, per evitar una competència que hagués malmès el nostre teixit productiu. Però avui el mercat és el món, existeix una moneda única europea i es plantegen unes infraestructures continentals que superen els límits estatals.   ...