El blog de Joan Corominas

En nom de Déu      El fonamentalisme islàmic és una expressió de reafirmació nacional i cultural front   l’imperialisme occidental, però també una reacció a problemes estructurals interns. Si la revolució islàmica triomfa a l'Iran a finals dels anys setanta és per la tesi social equilibradora de la riquesa que propugna l'Alcorà, d’una banda, i per la deficient distribució dels beneficis derivats de l’explotació del petroli, de l’altra.        Avui les masses s'adonen que la revolució no ha dut aquell equilibri econòmic i sí un munt de restriccions públiques i personals en nom de Déu. D’aquí la proliferació de cassoles amb ferros als teulats de Teheran per captar la CNN. El règim dels aiatol·làs no deixa de ser una dictadura teològica que anorrea qui sigui per a perpetuar-se.     Aquesta revolució s’intentà neutralitzar per Occident amb la guerra Iran-Iraq durant la dècada dels vuitanta, guerra que s’acabava quan es ...