El blog de Joan Corominas

La Pesta, la fam i la Decadència      La Pesta Negra és una malaltia epidèmica que es coneix des de fa més de tres mil anys. S’estengué de l’Àsia fins a l’Europa Occidental durant els segles XIV i XV i a Catalunya va arribar el 1348. El seu nom i també el de la ‘mort negra’ deriven de les tres formes de la malaltia (pesta bubònica, pesta pneumònica i pesta septicèmica). En totes apareixen unes taques hemorràgiques de color fosc a la pell dels contagiats.     La pesta bubònica fou el tipus més habitual durant la Baixa Edat Mitjana i principis de la Moderna, i la mortalitat dels afectats fou superior al 75%. Va devastar el continent europeu en un context de fam i males collites, fet que encara empitjorà la capacitat de supervivència de la població.      Durant la malaltia apareixen bubons i els ganglis limfàtics de les engonals, les aixelles o el coll s’inflamen dolorosament. La malaltia es transmet a través de la picada d’algu...

Vida, passió i mort d’un Estatut     Per primera vegada en tres-cents anys, des de que s’aboliren les nostres constitucions el 1714, Catalunya feu lliurament una proposta d’encaix a l’estat espanyol. En aquesta ocasió ens van deixar fer, i era d’esperar que aquesta tasca històrica es resolgués bé.      La primera formulació, vint-i-cinc anys enrere, redactada en plena transició després d’una llarga dictadura, es feu sota un control estricte i amb soroll de sabres. Són molts els que opinen que si aleshores haguessin sabut com anirien les coses, signaven d’immediat. I és què el futur era molt incert. Després aquell estatut no fou una mala eina, però esdevingué clarament insuficient per a les nostres necessitats.     I no ho vam fer correctament. Després de dos intensos anys de debats fratricides, que van cansar molt a la ciutadania, el procés d’aprovació a Madrid de l’Estatut fou un desastre. I no només perquè el resultat no s’assem...

Quan es perden els papers     L’Arxiu Nacional de Catalunya és una institució creada el 1980 per la Generalitat amb el propòsit de concentrar, en un modern i pràctic edifici a Sant Cugat del Vallès, documentació relativa a les institucions i personalitats catalanes.     Però durant un temps hi hagué simbòlicament unes prestatgeries buides que esperaven uns valuosos lligalls, els dipositats en un acte de guerra en l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, un exercici d’espoli en tota regla.  Es tracta de documentació política de la Generalitat republicana, inclosa l’original de l’Estatut d’Autonomia de 1931, documentació privada i llibres de milers de catalans. Tot es va requisar a punta de pistola.      El que era una qüestió tècnica en l’àmbit de la historiografia i un acte de justícia i reconciliació, la devolució d’aquests papers, i en la qual els historiadors més prestigiosos del món hi estaven plenament d’acord, es conver...

Més que un Club      Un luxe per una ciutat, per un país. Més d’un segle d’emocions i d’espectacle. Tradició esportiva, cultura futbolística en majúscules. I patriotisme. Victòria i derrota de Catalunya, selecció nacional, exèrcit d’un país, més que un club -encara-. Promoció i projecció nacionals. Llengua i cultura. De casa al món, universalitat. I un instrument d’integració impagable, valuosíssim.     Una manera d’entendre la vida, un mètode filosòfic, un estat d’ànim. Un mirall del que volem ser i el valor de tenir valors. Un esperit de lluita, una voluntat de persistència i un bon parell d’ous. Coratge, força, lluita, passió, il·lusió, respecte, seny, talent, el sentit de les coses ben fetes. La venjança de la història i la dels que sempre la perden. Una fàbrica de somnis.       Sentir els colors. Un escut prodigiós al cor. La Moreneta i la creu de Sant Jordi. I una nova religió. Campions. Els més grans. Llegenda, co...

Viatge a Itaca      De fa uns anys els mesos d’estiu són dramàtics pel que fa a l’arribada a les costes canàries i andaluses d’embarcacions de tota mena, carregades d‘immigrants. Llavors la necessitat s’imposa a la pròpia vida. Surten de l’Àfrica negre i de tot el Magreb i fins i tot aspiren arribar a les costes malteses, gregues o italianes. Els vaixells de pesca que treballen a alta mar els rescaten perduts en la immensitat, vius i morts.      La imatge dels estiuejants reanimant els nouvinguts amb les seves vitualles, els centres d’acollida col·lapsats, les autoritats desbordades i les tanques de Ceuta i Melilla redoblades, són només aspectes d’una crònica tant negre com vergonyosa.     Les baralles a mort primer per embarcar i després per desembarcar, les dones que pareixen pel camí (de vegades per a ser forçosament acollides, de vegades negant els nounats al mar), els bots que no arribaran mai (quants cadàvers reposen en...

La violència del nostre temps      La història de les societats també és la història del control i l'administració de la violència i de les guerres. La supervivència imposa l'abandonament de l'exercici de la violència individual, pròpia del nostre instint animal, i instaurar el monopoli estatal de la violència.      L'estat nació fill de la Revolució Francesa (amb allò del poble aixecat en armes que es defensa a si mateix) significà el triomf d'aquesta institucionalització. A més s'imposa la condemna pública de l'ús de la força. Abans es practicaven les execucions en públic, a la plaça. Durant el segle XIX es conjuminen una nova normativa legal i una nova sensibilitat individual.      La civilització no és però un fenomen lineal i progressiu. Existeixen contradiccions i regressions. S’ha definit el passat segle XX com el segle de la violència, però depèn de la perspectiva que utilitzem. Depèn de si observem la violència ...

El complex de Peter Pan      La generació X és la de la postmodernitat, és a dir, la següent a la dels nens del franquisme, aquells que van créixer en plena postguerra. Sofriren la violència política del règim i, amb limitacions, visqueren l’edat d’or del capitalisme (els anys seixanta). Fou una generació que va saber-se divertir en un marc polític i social repressiu i un món que econòmicament evolucionava a marxes forçades. No tingueren una infància fàcil, ni potser feliç, però gaudiren de la il·lusió de propiciar un canvi de règim que els retornés les llibertats individuals i col·lectives arrabassades. I això és el que diferencia ambdues generacions. La primera visqué un temps on somiar era més fàcil i potser possible.      El nou ordre polític i econòmic fixat per les democràcies neoliberals impossibiliten en nom de les mateixes qualsevol trastorn. Tot és absorbit i parlar en termes utòpics o revolucionaris fa xaruc. Així, avui és impossib...

La sèquia Monar           El que constantment explica la història social i econòmica de Salt és la sèquia Monar, l'eix vertebrador de tot un sistema hidràulic. El seu origen toponímic és una contracció del mot 'molinare', que significa ‘complex d'un o més molins’. Això ja revela la seva voluntat de treball.     La vila de Salt es caracteritza per la inexistència d'un nucli de població concentrat durant l’època medieval. Predomina un tipus de poblament rural dispers, tot i una certa concentració a l'entorn de l'església parroquial, la de Sant Cugat. Però serà aquest mateix rec i la seva aigua el que permetrà, gràcies a la instal·lació de fàbriques, la constitució durant el segle XIX de la seva trama urbana.      L'activitat econòmica principal és inicialment l’agricultura d'horta, afavorida per una xarxa de canalitzacions que des de ben antic permeten un aprofitament intensiu dels recursos hidràulics que pr...

El llenguatge de la por      Per a determinada ciència la nostra consciència és l’única entitat en nosaltres que mereix ser estudiada perquè ens salva de l’animalitat. La consciència ens sembla als humans un fet extraordinari, una manifestació de quelcom de diví amb la qual escapem de la bestialitat. Però és una arrogància creure que escapem de la natura i del destí de les coses biològiques.      La recerca de sentit i de bellesa no és el signe d’una natura que escapa de la seva animalitat, és una arma de desenvolupament. És la conseqüència d’un cablejat neuronal específic que no contravé l’animalitat, sinó que fa més suportables els nostres deures vitals. Som bèsties dotades d’una arma de supervivència.      Quantes generacions d’homes i dones, quantes i quantes vides conscients, per no parlar de les altres, no s’han succeït durant centenars de milers d’anys intentant sobreposar-se a la natura i vivint i morint en condi...

Imperialisme Ecològic      Un dia els pollastres es trobaren amb els kiwis, les ovelles amb els cangurs, els irlandesos van conèixer les patates, els pèl-roges els cavalls i els inques la verola. Avui molts homes de descendència europea ocupen diverses zones temperades del planeta, amb uns excedents alimentaris que dominen el mercat d'exportacions. En terres poc adequades no s'hi assentarà població europea, com la Xina o el Japó, de cultures massa closes, o l’Àfrica, impenetrable fins a la quinina barata i els rifles de repetició. No és el cas de les Noves Europes, on s’hi produeix l'exportació de tres tipus genèrics de forma de vida: males herbes, animals domèstics i agents patògens.      Per la primera s'entenen les plantes agressives, oportunistes, incontrolables, que seguiran l'expansió europea i l'avançaran. Amb la introducció de ramats disminueix la flora autòctona i les plantes europees tenen via lliure per a desenvolupar-se. Darwin, p...

Els veïns de dalt       Amèrica fou pels europeus un somni de llibertat i benestar. Un nou món lliure de reis i senyors feudals, un territori immens i ric en recursos naturals que superava les limitacions físiques, socials i econòmiques d’una Europa classista i envellida. Déu oferia a l’home un altre paradís per tornar a començar.      Però cinc segles després, ironies del destí, Europa representa aquest mateix mite per a milions de persones d’aquelles bastes terres. Què ha succeït?. Per què només el nord del continent ha reeixit i vol construir una muralla que el separi físicament del Río Grande cap avall?.      La resposta potser la trobem en dues formes de colonització que generen societats distintes. I és què la colonització ibèrica constituí una implantació cultural sobre la qual actuarà el colonialisme anglosaxó, que esdevé la causa de la seva dependència actual. A l’iniciar-se l’expansió colonial al segle XVI, espanyol...

Voluntaris         Cal la regularització de la figura del voluntari, aquella persona que tingui l’edat que tingui dedica una part del seu temps lliure als altres. És una figura de gran significació social que no ha de pertorbar el mercat laboral ni substituir llocs de treball. Hi ha empreses i institucions que fins i tot d’això se’n aprofiten, un contrasentit digne dels temps que corren.      Els voluntaris són éssers humans de totes condicions disposats a ser útils sense una contraprestació material, un fet d’allò més estrambòtic, i el nostre país n’és un referent. És un individu insòlit en una societat edificada per a deshumanitzar-se. En aquest sentit, no és cert que tots els joves s’hagin deixat enredar per la doctrina neoliberal de projectar un destí vital enfocat a l’èxit professional, l’enriquiment fàcil i la popularitat.         Existeixen altres fórmules de realització personal més realistes ...