El blog de Joan Corominas

El llenguatge de la por      Per a determinada ciència la nostra consciència és l’única entitat en nosaltres que mereix ser estudiada perquè ens salva de l’animalitat. La consciència ens sembla als humans un fet extraordinari, una manifestació de quelcom de diví amb la qual escapem de la bestialitat. Però és una arrogància creure que escapem de la natura i del destí de les coses biològiques.      La recerca de sentit i de bellesa no és el signe d’una natura que escapa de la seva animalitat, és una arma de desenvolupament. És la conseqüència d’un cablejat neuronal específic que no contravé l’animalitat, sinó que fa més suportables els nostres deures vitals. Som bèsties dotades d’una arma de supervivència.      Quantes generacions d’homes i dones, quantes i quantes vides conscients, per no parlar de les altres, no s’han succeït durant centenars de milers d’anys intentant sobreposar-se a la natura i vivint i morint en condi...