El blog de Joan Corominas

El complex de Peter Pan      La generació X és la de la postmodernitat, és a dir, la següent a la dels nens del franquisme, aquells que van créixer en plena postguerra. Sofriren la violència política del règim i, amb limitacions, visqueren l’edat d’or del capitalisme (els anys seixanta). Fou una generació que va saber-se divertir en un marc polític i social repressiu i un món que econòmicament evolucionava a marxes forçades. No tingueren una infància fàcil, ni potser feliç, però gaudiren de la il·lusió de propiciar un canvi de règim que els retornés les llibertats individuals i col·lectives arrabassades. I això és el que diferencia ambdues generacions. La primera visqué un temps on somiar era més fàcil i potser possible.      El nou ordre polític i econòmic fixat per les democràcies neoliberals impossibiliten en nom de les mateixes qualsevol trastorn. Tot és absorbit i parlar en termes utòpics o revolucionaris fa xaruc. Així, avui és impossib...