El blog de Joan Corominas

Viatge a Itaca      De fa uns anys els mesos d’estiu són dramàtics pel que fa a l’arribada a les costes canàries i andaluses d’embarcacions de tota mena, carregades d‘immigrants. Llavors la necessitat s’imposa a la pròpia vida. Surten de l’Àfrica negre i de tot el Magreb i fins i tot aspiren arribar a les costes malteses, gregues o italianes. Els vaixells de pesca que treballen a alta mar els rescaten perduts en la immensitat, vius i morts.      La imatge dels estiuejants reanimant els nouvinguts amb les seves vitualles, els centres d’acollida col·lapsats, les autoritats desbordades i les tanques de Ceuta i Melilla redoblades, són només aspectes d’una crònica tant negre com vergonyosa.     Les baralles a mort primer per embarcar i després per desembarcar, les dones que pareixen pel camí (de vegades per a ser forçosament acollides, de vegades negant els nounats al mar), els bots que no arribaran mai (quants cadàvers reposen en...