El blog de Joan Corominas

Vida, passió i mort d’un Estatut     Per primera vegada en tres-cents anys, des de que s’aboliren les nostres constitucions el 1714, Catalunya feu lliurament una proposta d’encaix a l’estat espanyol. En aquesta ocasió ens van deixar fer, i era d’esperar que aquesta tasca històrica es resolgués bé.      La primera formulació, vint-i-cinc anys enrere, redactada en plena transició després d’una llarga dictadura, es feu sota un control estricte i amb soroll de sabres. Són molts els que opinen que si aleshores haguessin sabut com anirien les coses, signaven d’immediat. I és què el futur era molt incert. Després aquell estatut no fou una mala eina, però esdevingué clarament insuficient per a les nostres necessitats.     I no ho vam fer correctament. Després de dos intensos anys de debats fratricides, que van cansar molt a la ciutadania, el procés d’aprovació a Madrid de l’Estatut fou un desastre. I no només perquè el resultat no s’assem...