El blog de Joan Corominas

Quan s’acaba un Temps      El desembre de 2012 s’acaba el calendari maia, o més ben dit, una determinada era. Més enllà de profecies absurdes relatives a la fi del món, potser caldria considerar si el que no s’acaba de veritat és el temps dels indígenes americans com a tals.      De fet, ja en l’època de l’imperi espanyol els criolls (la població blanca descendent dels conqueridors) eren els propietaris de les comunitats indígenes, confinades social i territorialment. Els explotaven a títol privat en les hisendes i a nivell públic i oficial (tributs, treballs forçats, repartiments).      D'aquí que en la invenció criolla de noves nacions s’hereti un indígena que demogràficament és majoritari, amb uns índexs que van del 70 al 90%, cristianitzat i tutelat en hisendes agrícoles, mines o hisendes d'obratges. Constitueixen una mà d'obra gairebé gratuïta i marginada del procés d’independència.      Però n...

Per una nova concepció del món        Podem proposar una nova perspectiva històrica del nostre temps i podem usar de model la caiguda de la concepció medieval del món. Abans es solia enfocar la història a partir dels avenços tecnològics i les gestes de grans homes, i tot eren dates i noms. Però el que veritablement importa és la visió del món de cada període històric, és a dir, com pensava, sentia i vivia la gent de cada època. Si podem comprendre la realitat d’altres temps potser tindrem consciència de com l’experimentem nosaltres.      Per copsar la interpretació occidental de la realitat cal que ens remuntem un miler d’anys i resseguim el nostre pensament. A l’entorn de l’any mil comencen a formar-se els regnes que generaran la geografia política europea i la realitat és definida per l’Església, la veritable hereva de l’imperi romà. Aquesta institució crea una concepció espiritual de la vida, una realitat que instal·la a Déu com a cen...

La veritat oculta      Algú va dir que la ciència i la religió són reconciliables, però encara són massa joves per entendre-ho. Són dues maneres diferents d’explicar, potser, una mateixa veritat. Des dels començaments del temps, l’home ha recorregut a la superstició, l’espiritualitat i la religió per respondre a les preguntes essencials de l’existència.      Poc a poc, i amb molts entrebancs, la ciència ha anat proporcionant respostes a bona part d’aquestes preguntes. És per això que històricament la religió ha perseguit la ciència, primer amb les armes i després amb la paraula, perquè atempta contra el monopoli eclesiàstic de la veritat. La seva és la única versió. Per molts científics, tanmateix, la ciència no desmenteix l’existència de Déu, sinó que la reafirma. Són dos idiomes diferents per explicar una mateixa història d’equilibri i simetria.     Els estudis d’enginyeria genètica i els relatius a l’origen de l’univers i ...

La mare dels ous      L’empresariat ha deixat de considerar al treballador com un valor preuat per a considerar-lo un cost del sistema productiu. Això deixa de dignificar el treball i el treballador. La filosofia de la flexibilitat ha trastocat la gestió empresarial fins al punt d’esdevenir, com demostren refutats economistes, contraproduent. No és possible una bona qualitat de vida sense una bona qualitat del treball, que a la llarga és la que genera més garantia de prosperitat per a tot el conjunt.        La democràcia política sense la democràcia econòmica no és possible ni real. Ha fet estralls aquella premissa neoliberal de que les empreses només funcionen no si guanyen diners, sinó si guanyen molts diners. És la tesi de la maximització de beneficis, una doctrina que ha fet minvar la qualitat del sistema productiu i que qüestiona la seva estabilitat i per tant, la seva viabilitat.        El control es...

L’Atleta de Déu      En una ocasió que feia anys, un infant que l’abraçava es posà la mà a la butxaca i li donà un caramel. El pontífex, emocionat, xiuxiuejà que allò no s’ho mereixia. Aquesta petita anècdota il·lustra el caràcter d’un Papa marcat biogràficament per la història del segle XX i la nacionalitat polonesa.      Quan el cardenal Wojtyla, arquebisbe de Cracòvia, va sortir el 1978 a la balconada del Vaticà, els periodistes estacionats a la plaça de Sant Pere, plena de gom a gom, exclamaren: és el polonès!. Feia quatre segles que tots els Papes eren italians i després de Joan XXIII, artífex del Concili Vaticà II, de Pau VI i del brevíssim Joan Pau I, mort en estranyes circumstàncies, un home desconegut de 58 anys i de somriure afable es feia càrrec de la institució més vella i resistent del món.      Joan Pau II protagonitzà un pontificat de més de vint-i-set anys. El fet de perdre d’hora el pare, la mare i el g...

Política de fireta       Volem i necessitem polítics professionals, i una societat que exigeixi seriositat en la gestió dels assumptes públics. La crisi econòmica i la manca de finançament han delmat greument les tresoreries públiques, però també és evident que s’ha malversat molt. S’ha de poder actuar legalment contra els mals gestors, per democràtics que siguin. L’exigència de responsabilitats ha de ser una norma inherent del sistema.      La sensació que la corrupció i la mala gestió és generalitzada, tingui el color polític que tingui, és altament negativa. La corrupció, tanmateix, no és pròpia de la gestió pública o d’una ocupació concreta, sinó del mateix ésser humà, en aquesta època i en totes les altres. I és en els sistemes lliures on millor s’hi pot fer front.      Només un veritable poder judicial independent, que actuï amb contundència, i la denúncia ciutadana, pot desemmascarar als corruptes. Però els ...

Bases i límits d’un procés d’industrialització      Després de la pèrdua de les colònies i les guerres napoleòniques, l’economia catalana es troba l’any 1814 desestructurada. El col·lapse del comerç determina l’ensorrament dels preus agrícoles i una persistent crisi de sobreproducció, així com conflictes socials.     Fou llavors quan alguns burgesos barcelonins formulen un nou sistema de relacions externes de l’economia catalana per liquidar les estructures feudals existents, articular un mercat interior espanyol, modernitzar les infraestructures mitjançant el ferrocarril i fer compatible desenvolupament agrícola i industrial.      L’objecte motor és la indústria manufacturera de teixits de cotó estampats, les indianes, que desbanquen la tradicional indústria de la llana. Fins a principis del segle XVIII el cotó que es venia a Europa provenia gairebé exclusivament de l’Índia, però llavors aquest cultiu es generalitza a les plant...

Quan no hi ha Històries normals      Des de fa un temps hi ha un canvi de tendències pel que fa a la història espanyola. La visió de l’Espanya del fracàs es vol substituir per una visió d'èxit i de normalitat. D’altra banda avui trobem una gran fragmentació dels camps temàtics. La recerca ha estat interessant però massa especialitzada, sense interès per la connexió i la visió global.      Aquesta teoria de la modernització és una falsa alternativa. Neix per la necessitat d’omplir el buit interpretatiu després de la crisi marxista, però és un concepte igualment circular: una visió unitarista de l’evolució de la societat i l’economia. Tenen la mateixa perspectiva: unicitat del procés històric de les societats contemporànies.       Segons aquesta teoria la normalitat s’entén a partir del període de la Restauració , les últimes dècades del segle XIX. Es suposa un creixement econòmic que comporta el desenvolupament polít...

Un teatre a la consciència       Un racionalista creu que l’home té algunes idees que ja són a la consciència abans de qualsevol experiència. En canvi alguns filòsofs, com Aristòtil, creuen que no hi ha res a la consciència que no s’hagi experimentat prèviament pels sentits. És l’Empirisme, i els seus filòsofs, principalment britànics, s’anomenen els ‘filòsofs de l’experiència’.      David Hume, durant el segle XVIII, n’és el màxim representant. Un empirista vol obtenir tot el coneixement del món a través del que ens diuen els nostres sentits. No tenim idees innates, no sabem res d’aquest món abans d’haver-lo vist. Si tenim una idea que no es relaciona amb fets experimentats, és una idea falsa.      Hume ordena totes les construccions filosòfiques anteriors i proposa retornar a l’experiència espontània del món. En la seva època, com encara avui, molta gent creia en els àngels. Però això no conté un raonament experimental i ...

Kim     Rudyard Kipling, nascut a Bombai el 1865 i fill del conservador del museu de Lahore, s'educà a Anglaterra com el seu personatge literari, Kim. No ens podem pas quedar amb els dots narratius i estilístics de l'autor, amb la seva capacitat per a la descripció o amb les intencions de generar una literatura per a joves.       Kim, un orfe d'origen irlandès nascut a l’Índia, que després resultarà ser fill d’un soldat de l'exèrcit britànic, iniciarà en companyia d'un vell lama tibetà un viatge fascinant per les interioritats d'aquell immens país, alhora que s'instrueix com agent secret dels serveis d'espionatge de sa majestat. És un clàssic de la literatura de viatges i del que s'ha denominat ‘literatura de l'Imperialisme’.      Els primers anys de Kipling foren intensos, suggestius, misteriosos. Però els seus pares l'enviaren a Anglaterra per educar-lo. Foren uns anys molt durs i nostàlgics per aquell paradís perdut que ...

La lògica del cargol      El decreixement és un corrent de pensament favorable a la disminució controlada de la producció econòmica per a un nou equilibri entre l’home i la natura. La bioeconomia tracta d’abandonar l’objectiu de créixer per créixer qüestionant la capacitat del model neoliberal de produir més benestar, ja que ha desembocat en un sistema especulatiu generador de repetides crisis que beneficien a uns pocs a costa de les classes populars i del medi ambient.      Els principis del decreixement són el consum racional, l’eficiència, la moderació, la cooperació, la durabilitat i el reconsiderar els instruments d’anàlisi de l’economia. Pot basar-se el funcionament de l’economia en un conjunt de xifres, sovint fraudulentes, que només mesuren el conjunt de bens i serveis que una societat és capaç de produir o d’adquirir?. És aquest un bon termòmetre per a comparar el benestar veritable de la població, el seu grau de seguretat i felicita...

L’exèrcit dels catalans       El Futbol Club Barcelona és un fenomen polític i sociològic que ha superat l’àmbit estrictament català, funcionant com un ens productor de passions, aspiracions i frustracions col·lectives a nivell internacional. Però s’ha de saber què ha significat el Barça en la història del nostre país. És un dels exemples més clars de la funció de l’esport en les societats contemporànies i en nacions políticament no reconegudes.      La lluita en els camps de batalla, els exèrcits, els soldats i l’agressivitat humana han estat substituïts per la lluita en els camps de gespa, els equips de futbol, els jugadors i l’exercici físic civilitzat. La mateixa admiració que aixecaven temps ençà els guerrers desperten ara aquests nous herois, alguns igualment mercenaris, altres igualment traïdors, però tots igualment rics, forts i populars. I els entrenadors en són els filòsofs i estreteges. Però el cert és que són també el que des...