El blog de Joan Corominas

L’Atleta de Déu      En una ocasió que feia anys, un infant que l’abraçava es posà la mà a la butxaca i li donà un caramel. El pontífex, emocionat, xiuxiuejà que allò no s’ho mereixia. Aquesta petita anècdota il·lustra el caràcter d’un Papa marcat biogràficament per la història del segle XX i la nacionalitat polonesa.      Quan el cardenal Wojtyla, arquebisbe de Cracòvia, va sortir el 1978 a la balconada del Vaticà, els periodistes estacionats a la plaça de Sant Pere, plena de gom a gom, exclamaren: és el polonès!. Feia quatre segles que tots els Papes eren italians i després de Joan XXIII, artífex del Concili Vaticà II, de Pau VI i del brevíssim Joan Pau I, mort en estranyes circumstàncies, un home desconegut de 58 anys i de somriure afable es feia càrrec de la institució més vella i resistent del món.      Joan Pau II protagonitzà un pontificat de més de vint-i-set anys. El fet de perdre d’hora el pare, la mare i el g...