El blog de Joan Corominas

L’altre paradís      Rere les verdes valls i les altes muntanyes, els poblets de pessebre, els rellotges i els formatges, s’hi amaga des de fa molt temps una gran vergonya. Ja ho era en temps dels nazis, per això Suïssa es mantingué neutral i no fou ocupada.      Polítics i empresaris corruptes de tot el món, dictadors, traficants, estafadors i tota mena de màfies, tenen a Suïssa un altre paradís, aquest cop molt terrenal. És per això que l’estat alpí no forma part d’organitzacions polítiques internacionals, tot i tenir-ne moltes de les seves seus. Aquest fet ja és molt contradictori.      L’exemple helvètic l’han seguit petites illes i microestats d’arreu del planeta, en un artifici de legalitat que s’ha tolerat internacionalment. No hem d’anar pas gaire lluny. Abans a Andorra s’hi anava a comprar i a esquiar. Després tingué uns altres atractius.      En un doble joc, els estats perfeccionen els se...

La festa dels espanyols       Les cròniques d'Índies són uns documents que ens proporcionen una informació valuosa tant de la conquesta d’Amèrica com del mateix món indígena. Són, per definició, una narració directa i personal. El cas més paradigmàtic és el del frare Bartolomé de Las Casas, recentment canonitzat. Una corrent històrica espanyola, molt interessada, l’acusa de ser l’inventor d’una llegenda negra.     La seva crònica, presentada en un ordre geogràfic i cronològic, esdevé una història de la conquesta. Afirma voler escriure una obra relativa al genocidi indígena i la dirigeix a la mateixa Corona espanyola, a mode de denúncia. No acusa mai directament a l’emperador Carles, a qui considera un desinformat, però li demanda responsabilitats.      L'autor no fa distinció entre els diversos grups indígenes, els defineix com a criatures pures, bones i innocents, igualment creades per la divinitat, senzilles en qüestions mater...

Cadenes de llibertat      Sembla un contrasentit, però té un poder simbòlic i estètic magnífic. Cadena és un mot polisèmic que si bé pot ser metàfora d’esclavatge i d’opressió, també ho pot ser d’alliberament. És així quan la cadena la formen voluntàriament éssers humans de totes les edats i condicions, units física i emocionalment. Llavors esdevé un exercici de gran força expressiva, d’unió i de convicció.      Si aquesta cadena travessa un país de punta a punta amb centenars de milers d’ànimes anònimes, en una manifestació festiva de més de quatre-cents kilòmetres, sense cap incident, amb una organització perfecta, sense anar en contra de ningú, esdevé un exemple internacional de mobilització pacífica i compromís cívic. I així ho han reconegut el mitjans de tot el món i també les cancelleries de bona part dels estats. De fet, aquest era l’objectiu i els ciutadans s’ha demostrat que n’eren molt conscients.       El...

Un fantasma que recorre el món      L'extrema dreta, com en tots els períodes de crisi, amenaça de nou. En forma de partit o de corrent, i d’accions violentes d’individus aïllats o grups organitzats, ressorgeix en diverses formes. Però té unes característiques comunes que l’identifiquen.     L’extrema dreta parteix de la Revolució Francesa de 1789. Són els contra-revolucionaris, els legitimistes, els nostàlgics de l’Antic Règim. Però des dels anys trenta de segle XX, a l'ombra de Mussolini i Hitler, s'inventa una altra extrema dreta. Més que restaurar la monarquia, apel·larà a la formació d'un nou ordre polític i social.      La I Guerra Mundial ja havia esbossat una mena d'estat totalitari: concentració dels poders polítics, mobilització psicològica dels ciutadans, enquadrament dels treballadors, censura, unitat d'acció i de pensament, tot un país bolcat a un únic objectiu.      L'extrema dreta esdevé d...

Quatre homes i una reina      Quatre herois de guerra i caps militars rivals, Espartero, Prim, Narváez i O’Donnell, protagonitzaren el regnat d’Isabel II (1833-1868). Les seves disputes i la lleugeresa de la conducta de la monarca acabarien desprestigiant la seva pròpia figura i dinastia.       El general Espartero, progressista, fou designat regent de 1841 a 1843 arran d’un pronunciament, forçant la dimissió de Maria Cristina de Borbó. Aleshores Isabel II, nascuda el 1830, encara era una nena. Impulsor del lliurecanvisme, la seva gestió fou contestada. Després de sufocar la insurrecció de Barcelona, bombardejant-la des de Montjuïc el 1842, fou derrocat per Narváez.      Narváez, moderat i autoritari, patrocinà un govern que presidiria ell mateix el 1844. Excepte en breus períodes, es mantingué en el càrrec fins el 1851. L’any 1843 s’havia avançat la majoria d’edat d’Isabel II, encara que només tingués tretze anys....

El mite del creixement      Usem conceptes que ens creiem sense qüestionar-los, com els de llibertat, democràcia o creixement econòmic. Des de fa dos segles participem d'una visió molt interessada d’aquesta idea, en base a un concepte sagrat de ‘progrés’ vàlid per a tot el món i tots els temps. Un model de creixement únic que és el que imposa el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i les democràcies neoliberals.         Ara resulta que aquests filòsofs han de fer compatible, si és que això és possible, el seu concepte de creixement amb el de l’austeritat, per evitar un col·lapse que ja s’ha produït. Qui n’està pagant de nou les conseqüències, sense ser-ne responsables?.      La distancia entre rics i pobres és cada cop major i això afecta negativament el poder adquisitiu, la capacitat de consum i la sostenibilitat dels mercats. I les crisis cícliques del capitalisme es reprodueixen amb més intensit...

El retard econòmic espanyol       A Catalunya aviat hi hagué indústria. I des de fa centúries un sistema manufacturer i un comerç dinàmics. La situació actual, dominada pel debat independentista, fa pensar en la situació de l’estat espanyol un segle enrere: la pèrdua de les colònies i de categoria, el pas d'imperi a nació. Una nació que també esdevé fallida, almenys al Principat. I no pas per què el catalanisme no s’hi hagi intentat acomodar.      Una centúria enrere es vivia la síndrome d'haver tocat fons i de la necessitat d’una profunda regeneració. Avui aquesta necessitat és convergir amb la Unió Europea i les seves condicions, superar la crisi, reduir l’atur, regenerar el sistema polític i un canvi del sistema productiu i d’unes pràctiques econòmiques especulatives. El fets impliquen una mateixa situació de retard i de pessimisme.      Els camins seguits històricament no han donat solucions per a l'economia esp...

El llenguatge de la modernitat      La nació comporta, a més d'una construcció política, una mutació ideològica i cultural claus per a la victòria de la modernitat política. A principis del segle XIX es produeix la superació del llindar d’una cultura predominantment oral a una societat on s'estén en determinats sectors la cultura escrita, i amb ella l'alfabetització, la impremta, la premsa i la manipulació ideològica. Fou característic de totes les revolucions.      Es tracta de la impressió nombrosa i variada de fulletons, cartells, anuaris, periòdics d’informació general i publicacions de tot tipus de matèries, com científiques, militars o religioses. El grau d’analfabetisme és elevat però és perceptible la inquietud social per la notícia i la proclama. De molts periòdics no se’n conserven exemplars, només es té constància de la seva existència o en queden alguns números solts en els arxius. Aquest és el cas de 'El Centinela de los Pirineos...

Crònica d’un riu exhaust      El Ter ja no és el Ter des de fa molts anys, això ja ho sabem. És possible que mai més el veiem gros i senyor, majestàtic. Els pantans, construïts per regular el curs del riu i produir electricitat, en són els culpables. Uns anys abans, tanmateix, baixava brut i les seves ribes eren veritables abocadors.      Per sort, la consciència social i política ha canviat en aquest sentit. Si no es produeixen abocaments il·legals, actuals delictes ecològics, el problema no és tant la brutícia. Avui el problema més greu rau en la manca d’aigua i el manteniment del cabal ecològic, fet regulat per una llei que s’ha incomplert repetidament. És una de les moltes perles del nostre estat de dret i de la nostra democràcia.       El fet desemboca en un debat relatiu a l’accés i l’ús dels recursos hídrics disponibles, qüestió delicada de gestionar. Les indústries necessiten aigua i l’ocupació en depèn. Els rega...

Les dues Revolucions          En paraules de Eric J. Hobsbawm, el món es va transformar entre 1789 i 1848 degut a una doble revolució, la revolució francesa, política, i la revolució industrial britànica. No és la història del món ni d’Europa, però aquests fets tenen efectes en totes les societats humanes.      Aquest període comportà la transformació de la humanitat més gran des de que es va inventar l’agricultura, la metal·lúrgia, l’escriptura, la ciutat i l’estat. Però tot això no significà el triomf de la indústria com a tal, sinó de la indústria capitalista, i no de la llibertat i la igualtat en general, sinó la de la ‘societat liberal’. És evident que un canvi tan profund no es pot comprendre sense citar la història d’abans de 1789.      Cal esmentar les dècades immediatament anteriors i que reflecteixen les crisis dels antics règims europeus, les monarquies absolutes. També la revolució nord-america...

El perquè de la Història      Òbviament totes les ciències són interessants. Però cada savi no en troba més que una l’exercici del qual el complau. Abans que el desig de conèixer, el simple gust. Abans que l’obra científica totalment conscient dels seus fins, l’instin que hi mena. Infringiríem una mutilació a la humanitat si li neguéssim el dret de cercar l’apaivagament dels seus desitjos intel·lectuals.        La història té els seus propis gaudis estètics, que no s’assemblen als de cap altra disciplina. I això és perquè l’espectacle de les activitats humanes està fet, més que cap altre, per seduir la imaginació dels homes. Però si no fos més que un agradable passatemps, en mereixeria la pena el seu estudi?.        La civilització occidental hi està interessada, ja que, a diferència d’altres cultures, sempre ha comptat molt amb la seva memòria. Els grecs i els llatins eren pobles historiogràfics. I el cri...

Quan t’agrada pensar         Potser ets un individu d’aquells que no en sap de no pensar. Pensar, pensar i pensar, sovint sense adonar-te’n, tot el temps del món. Els pensaments et van i venen des de les profunditats obscures de la ment i t’impulsen a seguir-los, sense consultar-te. I per molt que ens dolgui, ens hi recreem. La racionalitat, que hem desenvolupat com un poderós instrument d’adaptació, no ens ha fet tan sols una espècie d'èxit al planeta, sinó que ens ha diferenciat notablement de la resta d’éssers vius.      L’acte de raonar esdevé un exercici d’automatisme fantàstic que descontrolat ens condueix al trastorn. El fet genera un conjunt de malalties complexes de tractar, com l’ansietat patològica, l’estrès, fòbies diverses i la depressió. I una societat víctima de la imatge, el neoliberalisme i la hipocresia no ens hi ajuda pas gaire. Cal anar en compte perquè els ansiolítics i els antidepressius poden crear addiccions....