El blog de Joan Corominas

Crònica d’un riu exhaust      El Ter ja no és el Ter des de fa molts anys, això ja ho sabem. És possible que mai més el veiem gros i senyor, majestàtic. Els pantans, construïts per regular el curs del riu i produir electricitat, en són els culpables. Uns anys abans, tanmateix, baixava brut i les seves ribes eren veritables abocadors.      Per sort, la consciència social i política ha canviat en aquest sentit. Si no es produeixen abocaments il·legals, actuals delictes ecològics, el problema no és tant la brutícia. Avui el problema més greu rau en la manca d’aigua i el manteniment del cabal ecològic, fet regulat per una llei que s’ha incomplert repetidament. És una de les moltes perles del nostre estat de dret i de la nostra democràcia.       El fet desemboca en un debat relatiu a l’accés i l’ús dels recursos hídrics disponibles, qüestió delicada de gestionar. Les indústries necessiten aigua i l’ocupació en depèn. Els rega...