El blog de Joan Corominas

Per una tassa de cafè  (o per un telèfon mòbil)      Miguel Ángel Asturias, Gabriel García Márquez o Alejo Carpentier, retraten en les seves novel·les sobre dictadors centre-americans un munt de règims autoritaris i personals, violents i repressius, fruit d’un determinat sistema de relacions mercantils.     Cops d'estat, eleccions controlades, candidats imposats. Les facultats extraordinàries presidencials i l'estat d'excepció s’usen com a artificis legals perfectes. Els presidents legislen a discreció, suspenen drets individuals, persegueixen l'oposició. Un fort paternalisme, d’aurèola mítica, assegura lleialtats personals, obediència i adulació perpètua. L'exèrcit i la policia secreta arrodoneixen la xarxa de servidors.      Els seus mètodes de govern es fonamenten en la censura, la persecució de l'oposició, el control policíac, la burocràcia dòcil i les finances en mans de les famílies del cafè, amb un generós tracte a ...