El blog de Joan Corominas

Entre l’ordre i la llibertat               Els il·lustrats parteixen del dret natural per fonamentar la seva argumentació filosòfica. Diderot i D'Alembert el defineixen com els principis naturals comuns a tots els animals, així com també dels homes: l'aparellament, la procreació, l'educació, la llibertat, la conservació de l’individu, el dret de defensa. No són els instints animals, considerats no racionals, sinó les regles de justícia establertes pel sentit comú. És un dret permanent i immutable i no pot ser derogat per cap llei.      Rousseau, en el Contracte Social, afirma que el dret natural és una justícia universal que emana de la raó. En l'estat natural tot és comú i tothom coneix uns mateixos drets, però en l'estat civil els drets són fixats per la llei. No existeixen voluntats generals sobre objectes particulars, sinó és el poble qui decreta sobre sí mateix. I això és el que s'anomena llei. El seu objec...

Revoltes      La societat de la informació i la globalització haurien de servir per percebre i comprendre millor els problemes del món. Avui tot es veu i tot se sap. Però el neoliberalisme ha creat un individu preocupat només pel seu únic benestar. Jo i després jo. I amb el menor esforç possible.      Les societats desenvolupades viuen del record de l’edat d’or del capitalisme, aquella derivada del nou ordre sorgit de la II Guerra Mundial. Però s’alçà un sistema econòmic i social insostenible, unes relacions que el món ja no està disposat ha suportar més. I això és el que ens neguem a acceptar.       Si volem un món més segur ens cal un món més just. Això significa obrir mercats i deixar participar tothom del comerç internacional. Desenvolupar la Xina, l’Índia o l’Àfrica ha de significar forçosament una davallada del nostre creixement. I encara ocupem països, com des de fa segles, amb l’objectiu d’apoderar-nos dels ...

Empresaris i país      Avui, en temps de globalització i maximització del benefici, no té perquè ser contraproduent que l’empresari, que sempre ha rendibilitzat el fet de definir-se com a català per reivindicar la política industrialista que ha necessitat, defensi ara el país. L’empresari té una funció social de primer ordre, a tots nivells, i una responsabilitat històrica i moral amb la societat que un dia el va singularitzar com a tal.         Les condicions econòmiques globals han canviat, i amb elles també les tendències. Abans el mercat era l’estat, i és per això que des del segle XIX la burgesia catalana va treballar per articular un mercat peninsular. I va defensar sempre el proteccionisme, per evitar una competència que hagués malmès el nostre teixit productiu. Però avui el mercat és el món, existeix una moneda única europea i es plantegen unes infraestructures continentals que superen els límits estatals.   ...

La història no s’ha acabat      Són molts els que s’oposen des de diverses orientacions al sistema. Però pocs ofereixen alternatives viables i pacífiques que evitin repetir els tràgics errors del passat. El més complicat és articular un sistema de relacions que faci compatible la llibertat individual i la justícia social. Certament, dos sistemes antagònics marquen durant el segle XX l’evolució del món: el capitalisme i el comunisme.      El primer, basat en el règim democràtic, ha primat al màxim d’individualisme i ha deixat a les forces del mercat la regulació de tots els aspectes de la vida, inclosos els essencials per viure amb dignitat. El resultat n’ha estat un món corrupte, inhumà i polaritzat entre rics i pobres. El segon, basat en un règim totalitari i de planificació econòmica, ha esdevingut un sistema repressiu a tots nivells i econòmicament desastrós.      Després de la II Guerra Mundial, a l’Europa Occidental...

El temps dels somnis       Després de la dimissió del general Primo de Rivera, el 1930, el rei Alfons XIII va encarregar primer al general Berenguer i després a l’almirall Aznar la formació d’un nou govern. Aquest havia d’intentar transformar la dictadura en un règim constitucional garantint la continuïtat de la monarquia, molt desacreditada.      El primer pas consistia en la celebració d’unes eleccions municipals el dia 12 d’abril de 1931. Però en el fons es tractava d’un referèndum entre monarquia i república. La Lliga Regionalista va voler aprofitar la desorganització dels partits dinàstics, conservadors i liberals, per intentar intervenir de nou en la política espanyola. Va crear un partit d’àmbit estatal i defensà la permanència de la monarquia.       Acció Catalana, que es postulava com l’alternativa de la Lliga, era partidària del règim republicà. Però es negà a col·laborar amb una naixent Esquerra Repu...

Organitzar el territori A l’Edat Mitjana Catalunya s’organitza en comtats, i des del segle XIV en vegueries, que perduren fins que es substitueixen pels corregiments castellans, després del Decret de Nova Planta de 1716.      La invasió napoleònica, el 1808, va comportar una reformulació de la divisió política i administrativa tant del regne d’Espanya com del Principat. S’intenta articular una divisió departamental tal com s’havia efectuat a França, però és intranscendent per la manca d’una ocupació real del territori.       De cares a preparar l’annexió de Catalunya a l‘Imperi francès, el 1812, Napoleó dividia el nostre país en quatre departaments: el del Ter amb capital a Girona, el del Segre amb capital a Puigcerdà, el de Montserrat amb capital a Barcelona i el de les Boques de l’Ebre, amb capital a Lleida. Josep I havia decretat una divisió del regne espanyol en 38 prefectures, confeccionada pel matemàtic basc José de Lanz. ...

Gust de Xocolata        La xocolata és un producte obtingut mitjançant la barreja de pasta de cacau i sucre. També es pot veure dissolta i cuita amb aigua o llet. Xocolata de tots els percentatges, xocolata negre, blanca o amb llet, xocolata amb ametlles, avellanes o arròs, xocolata amb cafè, fruita o licor, i xocolata en totes les presentacions possibles: en forma de teula, de bombó, de torró, de galeta, de pastís, de batut, en pols, gelada, desfeta, calenta o freda. I acompanyant a tota mena de menges. Senzillament, exquisida. Assaborir-la lentament, a qualsevol hora, en qualsevol lloc. Insuperable. Sempre hi ha un moment per evadir-se de l’entorn i endinsar-se en aquest senzill plaer. I sucumbir a la temptació.      Els asteques foren els primers de consumir cacau. El mesclaven amb farina de blat de moro, espècies i mel. Els espanyols el van descobrir i van començar a barrejar-hi canya de sucre per endolcir-lo. I fins el segle XV...