El blog de Joan Corominas

El complex de Peter Pan      La generació X és la de la postmodernitat, és a dir, la següent a la dels nens del franquisme, aquells que van créixer en plena postguerra. Sofriren la violència política del règim i, amb limitacions, visqueren l’edat d’or del capitalisme (els anys seixanta). Fou una generació que va saber-se divertir en un marc polític i social repressiu i un món que econòmicament evolucionava a marxes forçades. No tingueren una infància fàcil, ni potser feliç, però gaudiren de la il·lusió de propiciar un canvi de règim que els retornés les llibertats individuals i col·lectives arrabassades. I això és el que diferencia ambdues generacions. La primera visqué un temps on somiar era més fàcil i potser possible.      El nou ordre polític i econòmic fixat per les democràcies neoliberals impossibiliten en nom de les mateixes qualsevol trastorn. Tot és absorbit i parlar en termes utòpics o revolucionaris fa xaruc. Així, avui és impossib...

La sèquia Monar           El que constantment explica la història social i econòmica de Salt és la sèquia Monar, l'eix vertebrador de tot un sistema hidràulic. El seu origen toponímic és una contracció del mot 'molinare', que significa ‘complex d'un o més molins’. Això ja revela la seva voluntat de treball.     La vila de Salt es caracteritza per la inexistència d'un nucli de població concentrat durant l’època medieval. Predomina un tipus de poblament rural dispers, tot i una certa concentració a l'entorn de l'església parroquial, la de Sant Cugat. Però serà aquest mateix rec i la seva aigua el que permetrà, gràcies a la instal·lació de fàbriques, la constitució durant el segle XIX de la seva trama urbana.      L'activitat econòmica principal és inicialment l’agricultura d'horta, afavorida per una xarxa de canalitzacions que des de ben antic permeten un aprofitament intensiu dels recursos hidràulics que pr...

El llenguatge de la por      Per a determinada ciència la nostra consciència és l’única entitat en nosaltres que mereix ser estudiada perquè ens salva de l’animalitat. La consciència ens sembla als humans un fet extraordinari, una manifestació de quelcom de diví amb la qual escapem de la bestialitat. Però és una arrogància creure que escapem de la natura i del destí de les coses biològiques.      La recerca de sentit i de bellesa no és el signe d’una natura que escapa de la seva animalitat, és una arma de desenvolupament. És la conseqüència d’un cablejat neuronal específic que no contravé l’animalitat, sinó que fa més suportables els nostres deures vitals. Som bèsties dotades d’una arma de supervivència.      Quantes generacions d’homes i dones, quantes i quantes vides conscients, per no parlar de les altres, no s’han succeït durant centenars de milers d’anys intentant sobreposar-se a la natura i vivint i morint en condi...

Imperialisme Ecològic      Un dia els pollastres es trobaren amb els kiwis, les ovelles amb els cangurs, els irlandesos van conèixer les patates, els pèl-roges els cavalls i els inques la verola. Avui molts homes de descendència europea ocupen diverses zones temperades del planeta, amb uns excedents alimentaris que dominen el mercat d'exportacions. En terres poc adequades no s'hi assentarà població europea, com la Xina o el Japó, de cultures massa closes, o l’Àfrica, impenetrable fins a la quinina barata i els rifles de repetició. No és el cas de les Noves Europes, on s’hi produeix l'exportació de tres tipus genèrics de forma de vida: males herbes, animals domèstics i agents patògens.      Per la primera s'entenen les plantes agressives, oportunistes, incontrolables, que seguiran l'expansió europea i l'avançaran. Amb la introducció de ramats disminueix la flora autòctona i les plantes europees tenen via lliure per a desenvolupar-se. Darwin, p...

Els veïns de dalt       Amèrica fou pels europeus un somni de llibertat i benestar. Un nou món lliure de reis i senyors feudals, un territori immens i ric en recursos naturals que superava les limitacions físiques, socials i econòmiques d’una Europa classista i envellida. Déu oferia a l’home un altre paradís per tornar a començar.      Però cinc segles després, ironies del destí, Europa representa aquest mateix mite per a milions de persones d’aquelles bastes terres. Què ha succeït?. Per què només el nord del continent ha reeixit i vol construir una muralla que el separi físicament del Río Grande cap avall?.      La resposta potser la trobem en dues formes de colonització que generen societats distintes. I és què la colonització ibèrica constituí una implantació cultural sobre la qual actuarà el colonialisme anglosaxó, que esdevé la causa de la seva dependència actual. A l’iniciar-se l’expansió colonial al segle XVI, espanyol...

Voluntaris         Cal la regularització de la figura del voluntari, aquella persona que tingui l’edat que tingui dedica una part del seu temps lliure als altres. És una figura de gran significació social que no ha de pertorbar el mercat laboral ni substituir llocs de treball. Hi ha empreses i institucions que fins i tot d’això se’n aprofiten, un contrasentit digne dels temps que corren.      Els voluntaris són éssers humans de totes condicions disposats a ser útils sense una contraprestació material, un fet d’allò més estrambòtic, i el nostre país n’és un referent. És un individu insòlit en una societat edificada per a deshumanitzar-se. En aquest sentit, no és cert que tots els joves s’hagin deixat enredar per la doctrina neoliberal de projectar un destí vital enfocat a l’èxit professional, l’enriquiment fàcil i la popularitat.         Existeixen altres fórmules de realització personal més realistes ...

Bon Consum      Consum moderat, consum responsable. Responsabilitat vers la nostra salut física, mental i econòmica, vers la nostra consciència ecològica i ambiental i solidaritat pels qui tenen menys. Solidaritat moral i material. Tot i la pressió publicitària, comprar bé no significa consumir compulsivament. Ens hi juguem el futur del planeta i fins i tot la nostra veritable felicitat col·lectiva.      Certament resistir és difícil. El bombardeig és total i hi ha molts diners en joc. El sistema capitalista es basa en una premissa simple: diners per consumir. És un cercle tancat i creixent: produir més és més ingrés, més ingrés és més consum i més consum és més producció. I més producció és més despesa, més treball, més beneficis fiscals i més guanys empresarials.        Però aquest exercici, observat fredament, potser no ens fa pas més rics ni més feliços. Tanmateix és el sistema. I el qui en resta al marge, si és...