El blog de Joan Corominas

El retard econòmic espanyol       A Catalunya aviat hi hagué indústria. I des de fa centúries un sistema manufacturer i un comerç dinàmics. La situació actual, dominada pel debat independentista, fa pensar en la situació de l’estat espanyol un segle enrere: la pèrdua de les colònies i de categoria, el pas d'imperi a nació. Una nació que també esdevé fallida, almenys al Principat. I no pas per què el catalanisme no s’hi hagi intentat acomodar.      Una centúria enrere es vivia la síndrome d'haver tocat fons i de la necessitat d’una profunda regeneració. Avui aquesta necessitat és convergir amb la Unió Europea i les seves condicions, superar la crisi, reduir l’atur, regenerar el sistema polític i un canvi del sistema productiu i d’unes pràctiques econòmiques especulatives. El fets impliquen una mateixa situació de retard i de pessimisme.      Els camins seguits històricament no han donat solucions per a l'economia esp...

El llenguatge de la modernitat      La nació comporta, a més d'una construcció política, una mutació ideològica i cultural claus per a la victòria de la modernitat política. A principis del segle XIX es produeix la superació del llindar d’una cultura predominantment oral a una societat on s'estén en determinats sectors la cultura escrita, i amb ella l'alfabetització, la impremta, la premsa i la manipulació ideològica. Fou característic de totes les revolucions.      Es tracta de la impressió nombrosa i variada de fulletons, cartells, anuaris, periòdics d’informació general i publicacions de tot tipus de matèries, com científiques, militars o religioses. El grau d’analfabetisme és elevat però és perceptible la inquietud social per la notícia i la proclama. De molts periòdics no se’n conserven exemplars, només es té constància de la seva existència o en queden alguns números solts en els arxius. Aquest és el cas de 'El Centinela de los Pirineos...

Crònica d’un riu exhaust      El Ter ja no és el Ter des de fa molts anys, això ja ho sabem. És possible que mai més el veiem gros i senyor, majestàtic. Els pantans, construïts per regular el curs del riu i produir electricitat, en són els culpables. Uns anys abans, tanmateix, baixava brut i les seves ribes eren veritables abocadors.      Per sort, la consciència social i política ha canviat en aquest sentit. Si no es produeixen abocaments il·legals, actuals delictes ecològics, el problema no és tant la brutícia. Avui el problema més greu rau en la manca d’aigua i el manteniment del cabal ecològic, fet regulat per una llei que s’ha incomplert repetidament. És una de les moltes perles del nostre estat de dret i de la nostra democràcia.       El fet desemboca en un debat relatiu a l’accés i l’ús dels recursos hídrics disponibles, qüestió delicada de gestionar. Les indústries necessiten aigua i l’ocupació en depèn. Els rega...

Les dues Revolucions          En paraules de Eric J. Hobsbawm, el món es va transformar entre 1789 i 1848 degut a una doble revolució, la revolució francesa, política, i la revolució industrial britànica. No és la història del món ni d’Europa, però aquests fets tenen efectes en totes les societats humanes.      Aquest període comportà la transformació de la humanitat més gran des de que es va inventar l’agricultura, la metal·lúrgia, l’escriptura, la ciutat i l’estat. Però tot això no significà el triomf de la indústria com a tal, sinó de la indústria capitalista, i no de la llibertat i la igualtat en general, sinó la de la ‘societat liberal’. És evident que un canvi tan profund no es pot comprendre sense citar la història d’abans de 1789.      Cal esmentar les dècades immediatament anteriors i que reflecteixen les crisis dels antics règims europeus, les monarquies absolutes. També la revolució nord-america...

El perquè de la Història      Òbviament totes les ciències són interessants. Però cada savi no en troba més que una l’exercici del qual el complau. Abans que el desig de conèixer, el simple gust. Abans que l’obra científica totalment conscient dels seus fins, l’instin que hi mena. Infringiríem una mutilació a la humanitat si li neguéssim el dret de cercar l’apaivagament dels seus desitjos intel·lectuals.        La història té els seus propis gaudis estètics, que no s’assemblen als de cap altra disciplina. I això és perquè l’espectacle de les activitats humanes està fet, més que cap altre, per seduir la imaginació dels homes. Però si no fos més que un agradable passatemps, en mereixeria la pena el seu estudi?.        La civilització occidental hi està interessada, ja que, a diferència d’altres cultures, sempre ha comptat molt amb la seva memòria. Els grecs i els llatins eren pobles historiogràfics. I el cri...

Quan t’agrada pensar         Potser ets un individu d’aquells que no en sap de no pensar. Pensar, pensar i pensar, sovint sense adonar-te’n, tot el temps del món. Els pensaments et van i venen des de les profunditats obscures de la ment i t’impulsen a seguir-los, sense consultar-te. I per molt que ens dolgui, ens hi recreem. La racionalitat, que hem desenvolupat com un poderós instrument d’adaptació, no ens ha fet tan sols una espècie d'èxit al planeta, sinó que ens ha diferenciat notablement de la resta d’éssers vius.      L’acte de raonar esdevé un exercici d’automatisme fantàstic que descontrolat ens condueix al trastorn. El fet genera un conjunt de malalties complexes de tractar, com l’ansietat patològica, l’estrès, fòbies diverses i la depressió. I una societat víctima de la imatge, el neoliberalisme i la hipocresia no ens hi ajuda pas gaire. Cal anar en compte perquè els ansiolítics i els antidepressius poden crear addiccions....

Quan s’acaba un Temps      El desembre de 2012 s’acaba el calendari maia, o més ben dit, una determinada era. Més enllà de profecies absurdes relatives a la fi del món, potser caldria considerar si el que no s’acaba de veritat és el temps dels indígenes americans com a tals.      De fet, ja en l’època de l’imperi espanyol els criolls (la població blanca descendent dels conqueridors) eren els propietaris de les comunitats indígenes, confinades social i territorialment. Els explotaven a títol privat en les hisendes i a nivell públic i oficial (tributs, treballs forçats, repartiments).      D'aquí que en la invenció criolla de noves nacions s’hereti un indígena que demogràficament és majoritari, amb uns índexs que van del 70 al 90%, cristianitzat i tutelat en hisendes agrícoles, mines o hisendes d'obratges. Constitueixen una mà d'obra gairebé gratuïta i marginada del procés d’independència.      Però n...