El blog de Joan Corominas

Germans de Llengua      Hi ha algun país del món on es pugui viure i treballar amb normalitat prescindint de la seva llengua i cultura?. Hi ha parts del territori català o sectors socials on tot i la diversitat existent es pot identificar una identitat pel que es parla i pel que s’escolta, pel tarannà i la tradició. En altres, tanmateix, hom se sent estrany en el seu propi país.      A finals del segle XIX ja hi havia estudiosos que pronosticaven la fi en un període breu de temps de la llengua catalana. I el cert és què encara ha resistit. Catalunya esdevé una de les úniques nacions sense estat d’Europa amb llengua pròpia que tot i segles de marginació i persecució ha conservat l’idioma. Una llengua que s’ha normativitzat relativament d’hora, que s’ha emprat majoritàriament a nivell oral fins ben entrat el segle XX i en la qual s’han escrit belles obres mestres.       Així, tot i les dificultats, la llengua ha subsi...

La llibertat impossible      La llibertat. Potser no ens posaríem d’acord amb el que significa. És possible ser veritablement lliures?. Néixer home o dona, en una família o altra, en un país, cultura, societat i religió o altre, amb un aspecte físic o altre, amb una genètica o altra, tot això ja ens condiciona d’entrada, sense comptar amb el conjunt de circumstàncies culturals, socials i econòmiques del temps que ens tocarà viure. Dependrà del tipus d’educació que rebem, de les capacitats que desenvolupem i també d’un component de sort.      Potser es tracti de preservar l’autonomia personal i col·lectiva, respectar la pròpia iniciativa, la nostra forma de pensar i d’opinar, d’actuar, i que al mateix temps aquesta llibertat natural possibiliti a nivell col·lectiu la justícia social i la igualtat d’oportunitats, la convivència pacífica i el progrés material. I això sense malmetre la dignitat i la mateixa llibertat dels altres, i el respecte qu...

Oligarques       Darrerament s’ha evidenciat més que mai el lligam que relaciona el poder polític, sigui democràtic o no, amb el gran capital. I això és el que està acabant amb el sistema i la paciència arreu del món. De fet ha passat en moltes altres ocasions a nivell històric.      També cal dir que sovint el poder que s’ha reconstituït s’ha corromput per aquests mateixos lligams o d’altres de nous. No és estrany que els moviments socials siguin capitalitzats per interessos econòmics contraposats que instrumentalitzant el poble o gràcies a la seva mobilització, assoleixin el control social i econòmic perseguit.      És ben sabut que la democràcia és el sistema de la burgesia, però de democràcies n’hi ha de moltes menes. I cada vegada més han estat les grans companyies que cotitzen en borsa i els taurons del sistema financer les que manipulen la voluntat política. És possible que això hagi passat sempre, però ara n...

L’Espanya Industrial       El municipi de Sants, bàsicament agrícola, tenia però tradició manufacturera. Aquest poble va experimentar durant el segle XIX una industrialització intensiva que juntament amb Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu, el va portar a convertir-se en part integrant de la primera perifèria industrial de Barcelona. Pels volts de 1847 s’hi va instal·lar una gran fàbrica tèxtil, l’Espanya Industrial, que seria la més gran i moderna de Catalunya.       La necessitat d’utilitzar una altra energia que no fos la humana per moure les màquines portà a la implantació del vapor. La primera fàbrica que l’utilitzà l’any 1831 fou l’empresa Bonaplata, que a més de filats de cotó també produïa maquinària tèxtil. Precursora de la Maquinista, va ser incendiada en les revoltes de 1835.      El vapor de l’Espanya Industrial fou constituïda a Madrid pels germans Muntadas, igualadins. El 1849 traslladaren la raó soc...

La puresa de sang      La Contrareforma foren un conjunt de noves regles ordenades per l’Església catòlica durant el segle XVI per oposar-se a la reforma protestant arrelada a Anglaterra, Escandinàvia, Països Baixos i parts d’Alemanya. El concili de Trento (1545-1563) fou el motor d’aquest moviment, a instàncies de la monarquia espanyola.      I és què la reforma protestant significava a nivell polític l’oposició al domini espanyol i l’inici d’un període de més de cent anys de guerres que delimitaren els territoris deslliurats del control polític i econòmic hispànic, i d’un ordre social que dificultava la revolució burgesa.      La Contrareforma comportava la restauració de la Inquisició, la instauració de la censura, l’obediència a Roma, la creació de seminaris, l’elaboració del catecisme, la reforma i creació de noves ordres religioses i la imposició de l’ortodòxia religiosa. Aquesta és una època clau per entendre les cau...

Una història romàntica       Rere l’elaboració d'una història romàntica s'observa un esforç sistemàtic i patrocinat oficialment per recuperar la memòria col·lectiva d’uns fets idealitzats. Es difondrà a través de dos importants mitjans, la premsa i l’escola, amb l'objectiu de formar uns nous ciutadans i una determinada realitat política. I tots els països la tenen.      Es tracta d’una història de bons i dolents a la recerca de fets i personatges que tinguin una significació, amb una concepció única de les realitats polítiques i socials. Aquesta història comença amb uns antecedents, unes transformacions històriques d’un territori encara no conformat però que està a l’espera d’esdevenir. La seva realitat ja és prefigurada tot i que la seva forma, que es configura al llarg dels segles, podria haver estat diversa i diferent.      Així l’estatus vigent apareix com una forma natural donada per Déu de classificar els home...

Per uns museus útils i rendibles       S'ha de fugir de la tradició basada en el museu magatzem, deslligat de la societat que es vol explicar. Ha de ser una institució cultural àmplia, oberta a la comunitat, que treballi per a la conservació i propiciï tot tipus d'activitats: exposicions permanents i temporals, serveis de documentació, conferències, serveis didàctics per a les escoles.      Un museu però té una primera funció, l'estudi i l'explicació del passat. Són molts els museus que l’il·lustren amb una barreja d'elements rescatats. Els vells museus presenten les col·leccions d'objectes per tal que siguin només contemplades, en canvi els nous museus intenten educar-nos sense avorrir-nos.      Actualment els grans museus, quan posseeixen obres de caràcter excepcional, aconsegueixen atreure l'atenció d'un públic nombrós. Un museu nou, fet amb recursos limitats, no pot competir amb aquestes institucions. Una propos...