El blog de Joan Corominas

L’altre progrés       En aquests moments de greus tensions socials i econòmiques i de replantejament del futur col·lectiu de Catalunya, manca definir a un model propi de desenvolupament que sigui adequat a les nostres possibilitats i necessitats.       El nostre país té un teixit industrial arrelat i diversificat, de dimensions petites i mitjanes, que és el cor de la nostra economia. Però s’ha de pretendre que sigui més innovador, molt exportador i que tingui la voluntat i la capacitat estratègica de col·laborar conjuntament, per tal de que guanyi en flexibilitat, potència i dimensió.      Uns sectors que poden tenir recorregut és l’agroalimentari, el turisme cultural i les energies renovables. Tenim un munt de productes propis de la terra de qualitat única que a banda de ser perfectament exportables, sostenen el paisatge i el territori a nivell social i ecològic. Tenim molta terra que s’ha abandonat i que ens ...

Un món de pagesos     Hi ha una visió folklorista que idealitza la vida rural front la urbana, massificada i anònima. I una de crítica que veu la família pagesa ruda i incapaç d'evolucionar. Però la pagesia es caracteritza per unes formes econòmiques i una racionalitat específiques. Tot i això, l’estructura rural europea és diversa per raons geoclimàtiques i la varietat d'usos.      La pagesia europea té unes bases que s'estableixen al segle XI. Aquests fonaments, no deslligables de l’estructura del camp en època romana, es troben en el regne Franc. Es desenvolupa la senyoria feudal, el mas, el sistema triennal i l'organització comunal. La senyoria feudal i el mas es conceben com una unitat fiscal i productiva i es crea un paisatge rural específic, una estructura clau per a la supremacia europea futura.      Des dels segles XII i XIII la difusió de cultius més intensius i específics, l'arada asimètrica, el cavall, el gran car...

Germans de Llengua      Hi ha algun país del món on es pugui viure i treballar amb normalitat prescindint de la seva llengua i cultura?. Hi ha parts del territori català o sectors socials on tot i la diversitat existent es pot identificar una identitat pel que es parla i pel que s’escolta, pel tarannà i la tradició. En altres, tanmateix, hom se sent estrany en el seu propi país.      A finals del segle XIX ja hi havia estudiosos que pronosticaven la fi en un període breu de temps de la llengua catalana. I el cert és què encara ha resistit. Catalunya esdevé una de les úniques nacions sense estat d’Europa amb llengua pròpia que tot i segles de marginació i persecució ha conservat l’idioma. Una llengua que s’ha normativitzat relativament d’hora, que s’ha emprat majoritàriament a nivell oral fins ben entrat el segle XX i en la qual s’han escrit belles obres mestres.       Així, tot i les dificultats, la llengua ha subsi...

La llibertat impossible      La llibertat. Potser no ens posaríem d’acord amb el que significa. És possible ser veritablement lliures?. Néixer home o dona, en una família o altra, en un país, cultura, societat i religió o altre, amb un aspecte físic o altre, amb una genètica o altra, tot això ja ens condiciona d’entrada, sense comptar amb el conjunt de circumstàncies culturals, socials i econòmiques del temps que ens tocarà viure. Dependrà del tipus d’educació que rebem, de les capacitats que desenvolupem i també d’un component de sort.      Potser es tracti de preservar l’autonomia personal i col·lectiva, respectar la pròpia iniciativa, la nostra forma de pensar i d’opinar, d’actuar, i que al mateix temps aquesta llibertat natural possibiliti a nivell col·lectiu la justícia social i la igualtat d’oportunitats, la convivència pacífica i el progrés material. I això sense malmetre la dignitat i la mateixa llibertat dels altres, i el respecte qu...

Oligarques       Darrerament s’ha evidenciat més que mai el lligam que relaciona el poder polític, sigui democràtic o no, amb el gran capital. I això és el que està acabant amb el sistema i la paciència arreu del món. De fet ha passat en moltes altres ocasions a nivell històric.      També cal dir que sovint el poder que s’ha reconstituït s’ha corromput per aquests mateixos lligams o d’altres de nous. No és estrany que els moviments socials siguin capitalitzats per interessos econòmics contraposats que instrumentalitzant el poble o gràcies a la seva mobilització, assoleixin el control social i econòmic perseguit.      És ben sabut que la democràcia és el sistema de la burgesia, però de democràcies n’hi ha de moltes menes. I cada vegada més han estat les grans companyies que cotitzen en borsa i els taurons del sistema financer les que manipulen la voluntat política. És possible que això hagi passat sempre, però ara n...

L’Espanya Industrial       El municipi de Sants, bàsicament agrícola, tenia però tradició manufacturera. Aquest poble va experimentar durant el segle XIX una industrialització intensiva que juntament amb Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu, el va portar a convertir-se en part integrant de la primera perifèria industrial de Barcelona. Pels volts de 1847 s’hi va instal·lar una gran fàbrica tèxtil, l’Espanya Industrial, que seria la més gran i moderna de Catalunya.       La necessitat d’utilitzar una altra energia que no fos la humana per moure les màquines portà a la implantació del vapor. La primera fàbrica que l’utilitzà l’any 1831 fou l’empresa Bonaplata, que a més de filats de cotó també produïa maquinària tèxtil. Precursora de la Maquinista, va ser incendiada en les revoltes de 1835.      El vapor de l’Espanya Industrial fou constituïda a Madrid pels germans Muntadas, igualadins. El 1849 traslladaren la raó soc...

La puresa de sang      La Contrareforma foren un conjunt de noves regles ordenades per l’Església catòlica durant el segle XVI per oposar-se a la reforma protestant arrelada a Anglaterra, Escandinàvia, Països Baixos i parts d’Alemanya. El concili de Trento (1545-1563) fou el motor d’aquest moviment, a instàncies de la monarquia espanyola.      I és què la reforma protestant significava a nivell polític l’oposició al domini espanyol i l’inici d’un període de més de cent anys de guerres que delimitaren els territoris deslliurats del control polític i econòmic hispànic, i d’un ordre social que dificultava la revolució burgesa.      La Contrareforma comportava la restauració de la Inquisició, la instauració de la censura, l’obediència a Roma, la creació de seminaris, l’elaboració del catecisme, la reforma i creació de noves ordres religioses i la imposició de l’ortodòxia religiosa. Aquesta és una època clau per entendre les cau...