Imperialisme Ecològic
Un dia els pollastres es trobaren amb els kiwis, les ovelles amb els cangurs, els irlandesos van conèixer les patates, els pèl-roges els cavalls i els inques la verola. Avui molts homes de descendència europea ocupen diverses zones temperades del planeta, amb uns excedents alimentaris que dominen el mercat d'exportacions. En terres poc adequades no s'hi assentarà població europea, com la Xina o el Japó, de cultures massa closes, o l’Àfrica, impenetrable fins a la quinina barata i els rifles de repetició. No és el cas de les Noves Europes, on s’hi produeix l'exportació de tres tipus genèrics de forma de vida: males herbes, animals domèstics i agents patògens.
Per la primera s'entenen les plantes agressives, oportunistes, incontrolables, que seguiran l'expansió europea i l'avançaran. Amb la introducció de ramats disminueix la flora autòctona i les plantes europees tenen via lliure per a desenvolupar-se. Darwin, per exemple, trobà zones de carxofes silvestres impenetrables ni a cavall. El transport es fa amb vaixells, o en autoestop a la roba i a la pell dels animals. Resisteixen i es reprodueixen amb velocitat i gran nombre. Igual amb els animals domèstics, com ara el porc, de gran pes econòmic, que s’escampa fins a fer-se salvatge. També els bovins, que transformen l'herba en carn, llet, fibra, cuir i força de tir, abundants a Austràlia o a la Pampa. També s’estenen el cavall, l'abella, la gallina, el ruc, el gat, la vaca, i uns viatgers molt perillosos, els rosegadors.
Els agents patògens figuren entre els més agressius. El cas del virus de la verola és espectacular, a part de les infeccions respiratòries o malalties disentèriques. Fou bàsica per acabar amb els Arawak de les Antilles, amb Tenochtitlan o amb el propi monarca Inca. Arriba als extrems del continent, escombrant les planures de Nord-Amèrica o el seu conus sud-oriental, on es destruiran grans cultures, i més tard a Austràlia i Nova Zelanda. Així, Colom i Cook forcen grans crisis demogràfiques. Les Noves Europes són zones sanes, aïllades, on habitaven pobles amb pocs elements patògens.
Indis i blancs no serien més que dues onades d'invasors, la segona més tardana i major en nombre i complexitat. Però ara l'onada europea parteix de llocs contaminats per establir-se en espais més sans, perdent bona part dels agents patògens en els viatges transoceànics. D'aquí que l'home blanc no desenvolupi les seves malalties amb la mateixa intensitat. No així els nadius, separats milers anys del vell món i sans immunològicament.
Després segueix una segona fase de colonització protagonitzada per civils i produïda en ple procés d’industrialització, on gràcies al vaixell de vapor emigren milions d'europeus entre 1820 i 1930. Això permetrà en diferents graus desenvolupar econòmicament aquestes noves terres i també la vella Europa, per l'alliberament de tensions socials, l'increment de les dimensions del mercat i l’obtenció de recursos naturals. Alfred W. Crosby, que desenvolupa l’assaig d'aquesta ressenya, posa les bases per a una nova interpretació històrica amb l’anàlisi de les causes, els efectes i l'èxit, d'un imperialisme ecològic europeu que un dia canvià el món.