Una tragèdia a l’espanyola
Formem part d’un estat, encara, que es troba en una situació
insostenible. Té un govern deplorable que s’amaga, al bell mig de gravíssims
casos de corrupció a màxim nivell. Un govern que es confessa incapaç de reduir
un atur impossible de suportar, que retalla a cor què vols després de pujar
tots els impostos, esclau d’un deute que no hem produït els ciutadans i que mai
es podrà pagar, servil d’un mandat econòmic destructiu.
Sort del Tribunal Constitucional. Catalunya no es pot ni pronunciar,
però no passa res si no es respecten drets essencials, com els de l’habitatge.
Sort que els drets lingüístics estan assegurats, i que a més de català ara
parlem una nova llengua, el lapao. Aquesta és l’altura de determinada classe
política i dels seus tribunals.
La culpa, per la dreta de sempre, és l’estat autonòmic, la manca de més
flexibilitat laboral, els drets socials adquirits, la quantia de les
prestacions socials i de les pensions. La culpa és dels que no poden pagar les
hipoteques, no pas dels bancs o de les polítiques especulatives. L’atur
s’arregla amb la desaparició del salari mínim, de les cotitzacions socials i la
implementació dels minijobs. És així com es reactiva el consum i l’economia,
treballant fins als setanta anys a canvi del mínim cost empresarial.
I nosaltres, com que no tenim la clau de caixa, i depenem d’unes
transferències que arriben tard i malament, a mode d’estrangulament
deliberat, pengem igualment d’un fil. Estem a expenses d’una explosió
social de conseqüències imprevisibles. El futur de Catalunya i de les seves
institucions es troba així indefectiblement lligat a la sort de les
institucions espanyoles, les seves polítiques nefastes i d’uns dirigents
impresentables.
No es tracta només de constituir un estat a part que ens salvi de tanta
mediocritat. Es tracta de construir una altre mena d’estat. Només un estat que
prioritzi la sanitat i l’educació, unes condicions laborals dignes i unes
prestacions socials justes, tindrà futur i viabilitat. Catalunya serà social o
no serà, i hi ha pressa. Molta pressa.