Un missatge nadalenc original
Durant vint anys hem viscut del deute, del crèdit i de fantasies. I de
cop la realitat ens torna a posar a lloc. El benestar assolit esdevé un
miratge. Ens adonem de la fragilitat de les bases amb les quals havíem edificat
aquest somni. Ara resulta que no tenim prou diners per pagar les nòmines i
garantir uns serveis socials, una educació i una sanitat dignes, a banda de
pensions i prestacions. I que una bona part del pressupost s’ha de destinar a
pagar els interessos.
Com en una bola de neu, cada cop necessitem col·locar més deute per
aconseguir la liquiditat necessària per fer funcionar l’estat i evitar que els
bancs s’ensorrin amb tots els nostres estalvis. Però quan més endeutament
contractem, més i més interessos hem de pagar any rere any, reduint cada vegada
més la possibilitat de dedicar els impostos a les necessitats bàsiques dels
ciutadans i no pas a la dels especuladors, que tenen tot el dret de recuperar
les seves inversions.
Responsabilitats?. En cap moment es plantegen. Qui i què ens ha conduit
a aquest desastre?. No s’ha analitzat suficientment. Com sortir-ne?. Ningú ho
sap. De moment anar tirant de deute per evitar el caos i ja es veurà. I
d’entrada un retorn immediat a uns serveis socials precaris, pensions i
prestacions mínimes, salaris baixos, feines inestables, els rics cada cop més
rics, els pobres cada cop més pobres, la desaparició d’una classe mitjana
incipient i d’un estat del benestar que tot just començàvem a tastar.
Tornar enrere és duríssim. Aprendre a viure de nou en aquest marc serà
dificilíssim d’assumir. Però ara el mercat és el món i mana el gran capital. I
això ens empobreix a tots nivells. Com en èpoques passades, el sistema ho pot
tot. Almenys fins que tornin a sorgir sistemes alternatius amb les trencadisses
consegüents. Si el sistema capitalista no es regula s’autodestrueix, ja ha
passat abans. Però el diner és molt curt de mires.
Les festes de nadal són útils
per a reivindicar el missatge de Jesús, que tampoc ha estat sempre el de
l’església. I no pas per reivindicar el gran comerç. Humilitat, justícia
social, comprensió, comunitat. Aprendre a viure amb senzillesa i a valorar més
el poc que tenim. I creuar els dits per a que com a societat avancem cap a un
món molt més possible. Però en el sistema econòmic imperant, la ideologia que
l’embolcalla i el sistema polític que el sustenta, preparem-nos pel pitjor.
Tard o d’hora serà inevitable el sorgiment d’un altre món, però pel camí es pot
perdre i sofrir molt, com sempre. Sempre és útil recordar allò de qui oblida la
seva història, està condemnat a repetir-la.