La revolta dels somriures
Les
massives manifestacions dels darrers anys han mostrat al món el caràcter cívic,
pacífic i festiu de la reivindicació catalana. Han estan les manifestacions més
importants del continent dels darrers temps en una forma de demostració
original i divertida, diferent. Una novetat política que tard o d’hora serà
imitada. Una mobilització que de ben segur mereixeria l’atenció per part de
qualsevol estat democràtic i del seu govern, encara fos d’ofici. Tot i això, el
govern espanyol ha menystingut reiteradament aquesta mostra singular de
protesta i malestar. Un error incomprensible, inconcebible.
Aquests quatre anys de govern popular han
estat nefasts a l’hora d’abordar la reivindicació catalana. Ja és l’hora de la
política sense excuses. Els conflictes polítics s’han de resoldre políticament,
no pas judicialment. I s’ha d’escoltar, atendre i voler entendre. En cas
contrari, els problemes no es resolen. I el problema existeix i existirà, independentment
dels resultats electorals. Però aquest govern li girarà l’esquena fins al
final, un desastre descomunal que evidencia una miopia política sense
precedents.
La
història dirà que aquest govern que ja expira mai
més s’hauria de reproduir, i que potser haurà estat el pitjor de la democràcia espanyola.
Una democràcia que aquest govern mateix haurà fet inviable i necessitada d’una
profunda reforma, justament el resultat contrari de l’objectiu que perseguia.
Però Catalunya és i ha estat diferent, com sempre. I per això ha de construir,
com sigui, el seu propi estat. És una qüestió de supervivència.
El temps i les següents generacions
valoraran el que ha succeït aquests darrers anys. Nosaltres no tenim prou
perspectiva, tot i que hi érem. Hem gaudit, ens hem sentit poble i ens hem
reivindicat com mai ho ha fet ningú. Ara necessitem un final i un final que
sigui feliç. Ens ho mereixem. Però ara és feina dels polítics. De que estiguin
o no a l’alçada dependrà de que superem aquest repte històric o que deixem
d’herència, per a les properes generacions, el que nosaltres no haurem sabut o
pogut resoldre.