El llenguatge de la modernitat

     La nació comporta, a més d'una construcció política, una mutació ideològica i cultural claus per a la victòria de la modernitat política. A principis del segle XIX es produeix la superació del llindar d’una cultura predominantment oral a una societat on s'estén en determinats sectors la cultura escrita, i amb ella l'alfabetització, la impremta, la premsa i la manipulació ideològica. Fou característic de totes les revolucions.

     Es tracta de la impressió nombrosa i variada de fulletons, cartells, anuaris, periòdics d’informació general i publicacions de tot tipus de matèries, com científiques, militars o religioses. El grau d’analfabetisme és elevat però és perceptible la inquietud social per la notícia i la proclama. De molts periòdics no se’n conserven exemplars, només es té constància de la seva existència o en queden alguns números solts en els arxius. Aquest és el cas de 'El Centinela de los Pirineos Orientales', un periòdic constitucional, liberal exaltat, que s’havia editat a Girona durant la revolució de 1820.

     És una premsa que representa l’adquisició d’una consciència de drets i aspiracions de les masses urbanes. És alhora la caixa de ressonància i la guia d’aquestes masses, les formen i les informen. L’objectiu era difondre les idees liberals i el significat de la Constitució de 1812 a capes més àmplies de la població.

     També existeix un altre tipus de premsa liberal més moderada, contrària a l’alteració de l’ordre, i després, al seu extrem, la premsa absolutista i anticonstitucional, igual de radical que els periòdics exaltats. En el nostre cas estava representat pel Diario de Gerona.

     El llenguatge revolucionari esdevé una invenció política de primer ordre. Una novetat que s’usarà d’instrument pel canvi polític i social. L’elit intel·lectual serà la primera d’utilitzar-lo per mobilitzar una societat l'univers mental de la qual és d’Antic Règim. Aquesta modernitat serà necessària per la construcció de l'estat nacional i l’opinió pública.

     Els valors difosos no són altres que la necessitat de convocar una representació nacional que reconstrueixi el poder després de la fallida de l’absolutisme, tasca que correspon a la nació, la qui constitueix la veritable sobirania. Els redactors dels periòdics es consideren els creadors i guies de l'opinió, estratègia que imposen conscients de la distància que separa les seves idees de la majoria de la població.

     Així, el mot ‘pàtria’ passa de significar el simple lloc de naixement a una comunitat humana gestionada per ella mateixa. Els mots ‘independència’ i ‘llibertat’, emprats anteriorment per defensar-se de l'invasor, passen ara al registre de la política interna per reivindicar la llibertat de la nació. Els mots ‘poble’ i ‘nació’ seran objecte d'un esforç particular, passant de definir a una població amb tota la seva heterogeneïtat a designar una població unitària.

     Mots tabú com ‘revolució política’ o ‘drets de l'home’ són usats indiscriminadament. La premsa utilitzarà també la història com un instrument pedagògic al servei de la formació nacional, i s'esforça en construir una nova visió del passat on figuren en primer pla els nous actors: el poble i la nació. La veritable pàtria apareix com una unió de voluntats a la qual tothom hi està subordinat de forma igualitària. El nacionalisme s’erigeix com una font de virtuts cíviques.

      És ben sabut que si quelcom comportà la llibertat de premsa, reunió i opinió, fou l’eclosió d‘espais de sociabilitat. D’aquí la proliferació en moltes ciutats de les Tertúlies Patriòtiques. A la capital gironina s’havia instal·lat en el Teatre, el gener de 1822. També existien a Figueres i Olot. Es tractava de clubs oberts a la discussió pública de l’actualitat política. Els cafès, els seus precedents, des del segle XVIII havien afavorit la reunió dels homes i el debat polític, i durant tot el segle XIX seran escenaris de comunicació i activitats diverses.

     Paral·lelament neixen les Societats Econòmiques, per fomentar el progrés econòmic en tots els àmbits, i s’estenen les societats secretes, principalment la Maçoneria, per treballar sigil·losament per un objectiu comú: l’èxit del procés revolucionari i les aspiracions de determinats grups socials.

      La Constitució de 1812 és assumida per diversos sectors però amb interpretacions diferents. Si no hagués estat per la mobilització popular, els liberals no haurien aconseguit d’una forma ràpida i efectiva els centres de poder. Els liberals compten amb la voluntat revolucionària d’amplis sectors i la utilitzen.

       La clau és que el liberalisme, per la seva visió utòpica d’una societat sense privilegis, fa concebre unes il·lusions que van més enllà de les dels grups burgesos. Els camperols es revolten per velles aspiracions relacionades amb la propietat de la terra i el treball, i amb l’abolició del règim senyorial, i els petits artesans de les ciutats desitgen deslliurar-se del control gremial. Però la revolució que triomfarà en aquest estat nacional espanyol fallit serà la mínima i necessària per a garantir l’ordre i la propietat.