Per uns museus útils i rendibles

      S'ha de fugir de la tradició basada en el museu magatzem, deslligat de la societat que es vol explicar. Ha de ser una institució cultural àmplia, oberta a la comunitat, que treballi per a la conservació i propiciï tot tipus d'activitats: exposicions permanents i temporals, serveis de documentació, conferències, serveis didàctics per a les escoles.

     Un museu però té una primera funció, l'estudi i l'explicació del passat. Són molts els museus que l’il·lustren amb una barreja d'elements rescatats. Els vells museus presenten les col·leccions d'objectes per tal que siguin només contemplades, en canvi els nous museus intenten educar-nos sense avorrir-nos.

     Actualment els grans museus, quan posseeixen obres de caràcter excepcional, aconsegueixen atreure l'atenció d'un públic nombrós. Un museu nou, fet amb recursos limitats, no pot competir amb aquestes institucions. Una proposta dinàmica i participativa té més possibilitats d'ésser interessant per a un públic més ampli.

     Una exposició temporal és la que resta oberta un temps limitat, uns pocs mesos. La raó és poder reunir obres que es troben disperses i així estudiar millor un determinat tema o autor. Però s’ha de presentar en un espai per a aquest ús. Avui tots els museus el tenen, atès que no és desitjable despenjar les col·leccions permanents. Són espais flexibles i que fan sempre diferent una visita, una visita que així es va repetint.

     De vegades aquestes exposicions demanden préstecs d'altres museus. La decisió de deixar o no una obra es pensa molt. És difícil i costós. Cal protegir i assegurar les obres en el trajecte i en el nou espai expositiu. Hi ha altres tràmits necessaris, com l'aprovació del restaurador, a vegades els permisos de duanes i exportació, el permís del ministeris corresponents, les assegurances, l’embalatge, el transport.

    Quan un museu fa una exposició d'aquest tipus es fa un complet estudi i catalogació de les obres exposades. Cal que hi hagi un comitè científic on hi participin els millors especialistes. Aquestes monogràfiques són la base de la historiografia de l'art actual. Aquest catàlegs són historiografia punta.

       Es pot fer una exposició antològica d'un artista o especialitzada en una etapa de la seva vida. També exposicions temàtiques. Hi ha exposicions dedicades a un públic molt minoritari, de temes especialitzats. En altres el tema és un fet o període històric. Aquí les obres d'art funcionen d’il·lustracions. Són exposicions freqüents i populars però sovint tenen un component d'investigació escàs. Sovint es gasten molts diners i es posen en perill obres sense motiu.

     Normalment s'imposa la seqüència lineal per a la visita. Aquesta ordenació és també és una forma de fer història. És com muntar una pel·lícula, es fa necessari un ordre intel·ligible de seqüències. També són importants les inscripcions. Sempre cal un mínim d’informació, però ha de ser clara i concreta. El públic agraeix les explicacions tot i que els panells no han de ser pas llibres. Altres instruments de divulgació són la cinta magnetofònica, així el visitant pot mirar alhora que escolta, les visites teatrals o els espais interactius relacionats amb les noves tecnologies. Es tracta de fer-ho simple, àgil, atractiu i participatiu.

     Finalment, el paper clau dels diners. L'estructura del pressupost està condicionada per les despeses corrents (manteniment) i de personal. Els vigilants no depenen del nombre de visitants, sinó de l'espai. D'ells en depèn la seguretat de les obres i més quan el factor principal de degradació són les accions accidentals dels visitants.

     Cal estar en els mitjans de comunicació per la dependència cada cop més del nombre de visitants. És imprescindible un departament de promoció i publicitat que convoqui les rodes de premsa i prepari els dossiers. Abans es vivia dels ingressos aportats per l’administració, però avui els ingressos propis són essencials per a subsistir.

     Són els ingressos derivats de la pròpia activitat, com la venda de les entrades, les tendes del museu, les activitats patrocinades o donacions, l'explotació dels drets d'imatge o les generades quan es lloguen les instal·lacions per a presentacions de llibres, concerts o conferències. Fins i tot n’hi ha que tenen bars o restaurants. Es tracta de relacionar l’oci amb la cultura però amb voluntat professional i divulgativa.