Per uns museus útils i
rendibles
S'ha de fugir de la tradició basada en el museu magatzem, deslligat de
la societat que es vol explicar. Ha de ser una institució cultural àmplia,
oberta a la comunitat, que treballi per a la conservació i propiciï tot tipus
d'activitats: exposicions permanents i temporals, serveis de documentació,
conferències, serveis didàctics per a les escoles.
Un museu però té una primera funció, l'estudi i l'explicació del passat.
Són molts els museus que l’il·lustren amb una barreja d'elements rescatats. Els
vells museus presenten les col·leccions d'objectes per tal que siguin només
contemplades, en canvi els nous museus intenten educar-nos sense avorrir-nos.
Actualment els grans museus, quan posseeixen obres de caràcter
excepcional, aconsegueixen atreure l'atenció d'un públic nombrós. Un museu nou,
fet amb recursos limitats, no pot competir amb aquestes institucions. Una
proposta dinàmica i participativa té més possibilitats d'ésser interessant per
a un públic més ampli.
Una exposició temporal és la que resta oberta un temps limitat, uns pocs
mesos. La raó és poder reunir obres que es troben disperses i així estudiar
millor un determinat tema o autor. Però s’ha de presentar en un espai per a
aquest ús. Avui tots els museus el tenen, atès que no és desitjable despenjar
les col·leccions permanents. Són espais flexibles i que fan sempre diferent una
visita, una visita que així es va repetint.
De vegades aquestes exposicions demanden préstecs d'altres museus. La
decisió de deixar o no una obra es pensa molt. És difícil i costós. Cal
protegir i assegurar les obres en el trajecte i en el nou espai expositiu. Hi
ha altres tràmits necessaris, com l'aprovació del restaurador, a vegades els
permisos de duanes i exportació, el permís del ministeris corresponents, les
assegurances, l’embalatge, el transport.
Quan un museu fa una exposició d'aquest tipus es fa un complet estudi i
catalogació de les obres exposades. Cal que hi hagi un comitè científic on hi
participin els millors especialistes. Aquestes monogràfiques són la base de la
historiografia de l'art actual. Aquest catàlegs són historiografia punta.
Es pot fer una exposició antològica d'un artista o especialitzada en una
etapa de la seva vida. També exposicions temàtiques. Hi ha exposicions
dedicades a un públic molt minoritari, de temes especialitzats. En altres el
tema és un fet o període històric. Aquí les obres d'art funcionen
d’il·lustracions. Són exposicions freqüents i populars però sovint tenen un
component d'investigació escàs. Sovint es gasten molts diners i es posen en
perill obres sense motiu.
Normalment s'imposa la seqüència lineal per a la visita. Aquesta
ordenació és també és una forma de fer història. És com muntar una pel·lícula,
es fa necessari un ordre intel·ligible de seqüències. També són importants les
inscripcions. Sempre cal un mínim d’informació, però ha de ser clara i
concreta. El públic agraeix les explicacions tot i que els panells no han de
ser pas llibres. Altres instruments de divulgació són la cinta magnetofònica,
així el visitant pot mirar alhora que escolta, les visites teatrals o els
espais interactius relacionats amb les noves tecnologies. Es tracta de fer-ho
simple, àgil, atractiu i participatiu.
Finalment, el paper clau dels diners. L'estructura del pressupost està
condicionada per les despeses corrents (manteniment) i de personal. Els
vigilants no depenen del nombre de visitants, sinó de l'espai. D'ells en depèn
la seguretat de les obres i més quan el factor principal de degradació són les
accions accidentals dels visitants.
Cal estar en els mitjans de comunicació per la dependència cada cop més
del nombre de visitants. És imprescindible un departament de promoció i
publicitat que convoqui les rodes de premsa i prepari els dossiers. Abans es
vivia dels ingressos aportats per l’administració, però avui els ingressos
propis són essencials per a subsistir.
Són els ingressos derivats de la pròpia activitat, com la venda de les
entrades, les tendes del museu, les activitats patrocinades o donacions,
l'explotació dels drets d'imatge o les generades quan es lloguen les
instal·lacions per a presentacions de llibres, concerts o conferències. Fins i
tot n’hi ha que tenen bars o restaurants. Es tracta de relacionar l’oci amb la
cultura però amb voluntat professional i divulgativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada