Gust de Xocolata 

     La xocolata és un producte obtingut mitjançant la barreja de pasta de cacau i sucre. També es pot veure dissolta i cuita amb aigua o llet. Xocolata de tots els percentatges, xocolata negre, blanca o amb llet, xocolata amb ametlles, avellanes o arròs, xocolata amb cafè, fruita o licor, i xocolata en totes les presentacions possibles: en forma de teula, de bombó, de torró, de galeta, de pastís, de batut, en pols, gelada, desfeta, calenta o freda. I acompanyant a tota mena de menges. Senzillament, exquisida. Assaborir-la lentament, a qualsevol hora, en qualsevol lloc. Insuperable. Sempre hi ha un moment per evadir-se de l’entorn i endinsar-se en aquest senzill plaer. I sucumbir a la temptació.

     Els asteques foren els primers de consumir cacau. El mesclaven amb farina de blat de moro, espècies i mel. Els espanyols el van descobrir i van començar a barrejar-hi canya de sucre per endolcir-lo. I fins el segle XVIII tingueren el monopoli de la seva importació al continent europeu. Llavors, durant el segle XIX, el seu cultiu s’intensificà. I al mateix temps que esclavitzà a molts éssers humans, la xocolata trastornà el món.

     Les llavors de cacau es torren i es trituren a diferents temperatures per obtenir la pasta amb la qual es fabricarà. El sucre i la llet s’incorporen en estat líquid i després es remena enèrgicament per aconseguir l’aroma i la textura desitjades. Seguidament la pasta es posa en motlles per a que se solidifiqui. Depenent de la quantitat de cacau, mantega de cacau, llet o sucre que s’hi afegeixi, se n’establiran els diversos tipus.

     El producte, també, es considera una gran font d’energia. És ric en greixos, carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals. Però com tot el que és bo, fa mal. Pot engreixar i embrutar la sang. I en el rostre, i en l’alè, es manifesta abruptament. També pot esventrellar o provocar insomni. Per alguns té efectes al·lucinògens, fins i tot afrodisíacs, substitutius d’altres necessitats primàries.

    Cert o no, en tot cas fa la vida més justa i agradable. I quan ens ofereixen quelcom per a degustar, els ulls ens espurnegen. I llavors, sense poder reprimir-nos, un dubte increïble ens supera sempre: que té xocolata?.