Repensar la Història, repensar-nos
La temptació de les modes i etiquetes (història local, història social)
probablement ens ha desvirtuat. Cal no perdre de vista l'objectiu de les
visions conjuntes per a que ens siguin útils. Tot és local en el seu context i
tot és universal si ajuda a entendre més i millor. La dimensió quotidiana és
local i universal alhora. La història d’una ciutat pot ser local i universal al
mateix temps.
Tanmateix, en les darreres dècades s’ha viscut una efervescència de la
història local, molt relacionada amb el poder local, excessivament narrativa i
sovint acrítica, sense un objectiu interpretatiu ni una voluntat explicativa
clara. I en relació a la història social, el seu problema rau en el seu propi
creixement, per l'enorme proliferació de temes sense un objectiu clar d'estudi.
Originàriament, aquesta nova història es presentà com una història
alternativa, ens oferia un altre objecte d'estudi amb protagonistes diferents
als de la història política. Representava una opció crítica front als
convencionalismes, una història més autèntica i justa. Però d'aquella esperança
s'ha passat a una història fragmentada on tot esdevé digne d'estudi. Existeix
el perill d’una greu trivialització i d’uns camps de conreu històric molt
temàtics, sense contactes entre les diferents disciplines.
D'una historiografia de palau s'ha passat a tractar amb igual
importància tots els estrats socials, sense interaccions. Igualment hi ha la
tendència general a considerar la història social com una forma de considerar
el fet històric. Les dades tenen un sentit, són classificables, es poden fer
parlar. Això permet acoblar les dades obtingudes a un determinat objectiu. El
món del passat és múltiple, mai evident. No ens hem de limitar a acoblar tesis
més o menys interessades a les nostres dades.
Cal qüestionar, en el mateix sentit, la noció de progrés, a partir de la
qual s’avaluen les opcions dels protagonistes del passat. De forma inevitable
es fa des de la superioritat que atorga conèixer el que després s'ha
esdevingut. L'historiador creia tenir una clau de interpretació, un mapa per
fer història. Però han existit altres catàlegs d'opcions.
Aquí és on apareix el caràcter problemàtic de la lògica dels
protagonistes del passat. Molts han estat els que han intentat posar-se en el
lloc dels protagonistes que analitzem i treure’n deduccions. És arriscat
suplantar deduccions que no haurien de ser preses per nosaltres com a evidents.
I a l’igual que no es pot creure en determinismes, tampoc es pot fer en les
estructures.
Les estructures no existeixen. El concepte remet a un caràcter permanent
del tot inadequat. Les estructures no funcionen al marge de les persones. Les
situacions no es mantenen per si mateixes, les estructures necessiten la
complicitat de la societat. Els fets no parlen ni per si mateixos encara que
els hi apliquem una clau. Els fets són polisèmics, signifiquen moltes coses.
Cal sempre fer propostes i deixar de ser criats dels sistemes
interpretatius. Cal plantejar problemes, sempre hi ha tesis possibles. S'ha de
valorar molt la discussió i el debat, els arguments dels altres. Buscar sempre
problemes i donar tota visió com a provisional. Assenyalar sempre els defectes
de les nostres conclusions. La història no només conté la llavor d'un futur
determinat, el que finalment ha succeït. Els altres també són vàlids. Les
alternatives no són invencions ni tòpics. Res ens permet descartar res.
Avui observem com les dues alternatives que havien de fer un món millor,
la capitalista i la comunista, han fracassat. Això ens porta a repensar-nos, a
descartar les rutes úniques. Cal recuperar les vies alternatives considerades
utòpiques, marginades i descartades. No és cert que els polítics i les classes
dominants temin a la història, sinó als historiadors. D'aquí la importància
política del control de la història i de la seva manipulació. I és què la
història atorga identitat a les col·lectivitats humanes.
Els vencedors i els interessats sempre han escrit la història per
legitimar el seu triomf o interès. En les mans dels historiadors està la clau
de plantejar propostes a aquest món de sentit únic. És l'historiador qui coneix
les vies avortades de la història. Pot oferir esperances i alternatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada